| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
TOMAQUETS I MELINDROS DE LA VAGA GENERAL
 dimecres 14/novembre/2012 - 06:01  490  4
El pas del temps m’està fent canviar d’actitud respecte de moviments que a priori em són antipà tics com són els indignats o la vaga general d’ahir. Crec que la meva antipatia originà ria s’explica més per raons formals que per raons de fons.
Es a dir, jo sóc un menestral, una persona d’ordre, un autònom i tot el que fa pinta de proletari, de caòtic i de massiu em fa arrufar el nas. Però, ben mirat, això només són aspectes formals del problema. He evolucionat fins a pensar que tot i estar radicalment en contra dels piquets i del sistema de funcionament dels sindicats, crec que no es pot obviar que hi ha diversos problemes de fons fonamentals que justifiquen que la gent surti al carrer a demanar justÃcia, progrès, llibertat i seguretat.
Que jo hagi estat educat en la menestralia catalana fa que m’irritin les vagues però això no vol dir que totes les vagues siguin injustes ni que puguin ser necessà ries. Jo crec que és una eina equivocada en un moment de crisi global però també penso que alguna cosa s’ha de fer i una de les més cridaneres és una vaga.
El mateix em passa amb els sindicats. Diverses vivències fan que no els vegi amb simpatia. I penso que qualsevol ciutadà mÃnimament crÃtic pensa – com ho pensen els indignats – que calen uns nous sindicats que efectivament protegeixin les classes socials més desfavorides i que no siguin una entitat plena a vessar de corporativistes ganduls i insolidaris. Però tot i això, no sé si es pot dir que la vaga d’ahir era injusta.
La sensació de que la societat ha de canviar rà pidament o que avancem cap a un malestar social que generarà greus desordres públics lliga amb la crisi de l’energia (importantÃssima) i la degradació de la natura. Tot plegat obre un gran interrogant que vol respostes generoses i intel.ligents per aquells que les poden donar, és a dir, pels que tenen el poder.
Els poderosos s’haurien d’adonar que o bé reaccionen tornant a lloc l’estat de benestar, tornant a lloc l’equilibri ecològic i tornant a lloc la despesa energètica o que la única sortida que quedarà als de sota serà sortir al carrer i intentar la revolució. Cal recordar que foren els partits liberals i conservadors el que varen fer les principals reformes socials per tal d’apaivagar la fúria del moviment obrer.
Esperem que ara els descendents d’aquells dirigents siguin tant sensats com ells.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vidaa |
Educació...
Thursday, November 15th 2012, 7:56 AM
és el que fa falta en aquest paÃs!
Sé d'un cas d'ahir -però no crec que sigui l'únic- d'un transportista autònom que plorava com una criatura quan es va trobar les 4 rodes punxades de la furgo.
Aquestes actituds demagògiques vinguin dels treballadors o vinguin dels polÃtics (i fixeu-vos que els classifico per separat) no són bones per res...
I sÃ, jo també crec que s'hauria de fer una mega-manifestació en un dia festiu (per la majoria) i que hauria de ser la més sonada que qualsevol altre!!! Que tothom sà piga que ja n'estem farts de la situació econòmica actual.
I quant a l'energia... Ja fa ja una pila d'anys, es va començar a entendre el planeta com un tot, allò de la teoria Gaia i el Global Thinking... I, no només els ecòlegs, van començar a tenir en compte els conceptes ecològics... Poc després els economistes van dir... ahh, nosaltres també hem de pensar aixÃ... : Globalització!!!
Potser de tot plegat, encara fa massa pocs anys i les inèrcies socials sempre costen molt de canviar, sobretot si hi ha tantes implicacions econòmiques...
Necessitem un important canvi de mentalitat, IMPRESCINDIBLE si volem sobreviure com a la societat benestant que els avenços tecnològics actuals ens permetrien ser ....
Però és clar, ja ho saben els estudiosos de l'evolució... els humans som . per sobre de tot, molt egoistes!!
|
|
_Esparta_ |
Persi & Cabrero
Thursday, November 15th 2012, 3:43 AM
Tant un com l'atre teni raó en que:
1) Cap societat es pot construir seta la ruïna dels més frà gils
2) La crisi energètica té un pes molt important en la crisi econòmica, de fet jo m'atreviria a dir que la primera és la cusant de la segona. Amb un preu del barril tant alt hi ha societats que no funcionent bé.
3) Els sindicats s'han d'aptar als nous temps.
I jo hi afageixo els següents punts
1) És evident que un sistema economic, basat en un creixement sense fi (capitalisme sense lÃmits) no té és sostenible a llarg termini. Simplment els recursos del planeta són limitats.
2) No podriem fer grans manifestacions en caps de setmana? es a dir, quina culpa en té un empresari d'una PIME, un botiguer, un professional lliure de les retallades?
3) De la crisi només s'en sortirà treballant, però per això cal que TOTHOM que pugui/vulgui treballer tingui feina.
Ergo, cap repartir la feina entre tots. Ni que sigui per decret llei i fins que no es surti de la crisi caldria que tothom només pogues treballar com a mà xim 30 hores a la setmana enlloc de les 40. Això obligaria a contractar més personal i per tant treuriem persones de l'atur.
Això úiltim implica un sacrifici per part dels que treballem, però penso que el drama és tant gran que la millor forma de ser solidari és repartir el bé més preuat que tenim: la nostra feina.
Finalment, cal canviar de model de creixement. No podem consumir tanta energia. Potser haurem d'aprendre a viure sense tants luxes, com feien els nostres avis i pares.
Això no treu que trobi fatal anar cremant contenidors, tancar negocis dels qui volen treballar o trencar vidres i fer pintades al Palau de la Música Catalana. Aquesta no és la forma de resoldres els problemes.
De la crisi s'en surt amb sacrificis, no pas amb lluites del segle XIX. Que això portat a l'extrem és una porta oberta al "pistolerisme" o a quelcom per l'estil.
|
|
Cabrero |
Ostres, Persi,
Thursday, November 15th 2012, 3:21 AM
que et surt la vostra AlÃcia al peu del bloc. Ja em sembla lògic i coherent que a un menestral li repel·leixi una vaga, general o particular. Però no veig igual de coherent que un desnonat, per la polÃtica probanquers de CiU, PP i PSOE, o un parat, es quedi a casa pensant que els seus botxins el treuran de la misèria.
La dreta tendeix a pensar que els vaguistes sóm massoquistes, que ens agrada perdre diners i arriscar la nostra feina. Jo sóc un petit empresari de l'economia social, i l'he feta no perquè ho hagin dit CCOO i UGT, sinó perquè l'estat de la pobresa i de la marginació m'interessa més que el nou estat de la UE. O perquè crec que no és un bon començament construir un paÃs sota la ruïna dels seus habitants més frà gils.
Sobre la regeneració necessà ria, podrÃem començar pels dirigents sindicals; ja ni em recordo quants anys en porta el secretari general de la UGT-Catalunya al seu cà rrec, ben pagat. Segurament, els mateixos que el Mas i Pujol II (20 anys sense donar un pal a l'aigua) i la majoria dels dirigents dels partits majoritaris.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
