Amb mi hi ha un perpetu diàleg-podium de discussió, no em calen els refugis. Tanmateix en moments concrets són especialment necessaris per a descontaminar-se, per a desintoxicar-se.
Són també l'àmbit d'aiillament que pot portar el comiat d'una situació, d'una fase, d'una vida... L'espectre de les possibilitats no és determinable.
Qui diu més?
P.S. M'agraden els somriures, sense estridències. :)