| |
Camins desenredats.
 dilluns 29/octubre/2012 - 06:42  507  1
Fèiem camins paral·lels q, de tant en tant, es creuaven
i compartÃem, amb à nsia, un anhel desitjat.
Potser, m'havia acostumat a la companyia del no-compromÃs,
al petit antÃdot de la solitud triada,
a l'escalfor quan el fred s'apoderava del meu cos nu.
Potser si...
T'has creuat amb un altre camÃ, més paral·lel q el meu,
i heu decidit fer-ne part junts i me n'alegro...
i m'entristeix en part i alhora.
I ara em trobo, essent jo la q intenta discernir alguna lletra
en el traç confús q se'm presenta davant meu;
una mena de buit dins meu q no aconsegueixo entendre.
Era, potser, q amagava algun sentiment amb la muralla de la meva individualitat?
Seguiré el meu camÃ, sabent q el teu,
continuarà estant paral·lel al meu, tot i no creuar-se,
i espero, per la il·lusió q et veig als ulls,
q no es creuïn més.
M :-P
|
Contactes
Registra´t
