| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campbell
|
|
| |
Pensament profund nº1
 dimecres 24/octubre/2012 - 10:03  1599  15
Sóc una persona estranya: de vegades tinc pensaments profunds.
Pot ser que no siguin profunds en el sentit més habitual del terme, però per mi, que no sóc un Albert Einstein ni un Shostakòvitz en potència, ho són. I el fet de que per mi ho siguin ja m'excusa i em justifica perquè aquest bloc tingui aquest títol. I sinó mira... no hi ha una altra...
He decidit començar aquest bloc perquè he recordat un llibre que vaig llegir aquest estiu. Impactant. "L'elegància de l'eriçó" parla d'una portera d'un edifici senyorial que en realitat és una lletraferida, i molt més culta i intel·ligent que qualsevol dels veïns de l'immoble, però ho amaga perquè es clar... no quedaria gens bé que la portera sabés més coses que (ara que hi penso em sembla que en van fer una pel·lícula)aquell famós crític d'art, que aquell ministre o que aquell doctor Chabrot a qui li goteja el nas. Només la filla del ministre, de 12 anys és igual de llesta i intel·ligent que ella. Aquesta nena és la que escriu els seus pensaments profunds i els seus diaris del moviment del mòn. A ella li he robat la idea, a una nena fictícia (en principi) de 12 anys.
Però m'és igual, no me n'avergonyeixo. De tot i de tothom se'n poden treure idees i aprendre'n coses, diuen. I això és el que faig.
El meu pensament profund d'avui està relacionat amb la, segons Mario Benedetti (si no recordo malament), paraula més llarga del diccionari: temps. És ben lògic: el temps s'estira i s'arronsa depenent de qualsevol absurditat: Una rialla, un viatge en tren, una conversa, un no fer res... Aquelles coses petitones, que no alteren el moviment de la terra però, en canvi, canvien allò que va més enllà de l'univers. El temps.
Tenim la mania (i perdó per la generalització, però si no ho fes seria tot molt complicat d'explicar) de voler comptar-ho tot en temps, quanta estona serem allà, quant trigarem en arribar-hi, quant vam fer l'últim polvo, quant de temps fa que vas marxar, quants dies sense veure't, quanta estona fa que m'estic pixant i apreto les cames dissimuladament perquè sóc en un lloc públic i quedaria malament que ara m'agafés el penis i me l'apretés per aturar la incontinència que m'urgeix... Tot son quants i quan. El meu pensament profund em diu que no és necessari tot plegat, que potser seríem més feliços si fèssim les coses quan pertoca i no quan convé. Si ens trobèssim amb algú quan coincideix i no quan hem quedat. Si trobèssim els amics per atzar al carrer en comptes de trobar-nos tots els dissabtes en una rutina dissortada.
El temps, aquesta hora que pot durar un minut o tres dies, se'ns escapa de les mans, no el podem controlar, és la quarta dimensió i, qui collons som nosaltres per controlar una dimensió? i si se'ns escapa de les mans, per què pretenem tancar-lo en una capseta, per molt swatch o panerai que sigui?
Sóc perfectament conscient i no em nego a pensar que segurament no puc controlar el temps, no puc fer-me'l meu. Però seria tant brutal fer-ho... convertir-lo en una goma de pollastre i estirar-lo perquè aquella conversa no acabés amb un "ui, que tard, me n'he d'anar!". O encongir-lo perquè aquell moment d'angoixa, en que el pit s'estrem i et glaça, fos quelcom miserable, pràcticament passés desapercebut.
Però no puc (de moment). I continuo maleïnt el puto temps quan va més ràpid o més lent del que a mi m'interessa, robant-me son o allargant esperes interminables.
Suposo que tot és qüestió de perspectives, i per això els avis diuen "mira, nen, no me n'he adonat i han passat 98 anys, casumdeu..."
La meva perspectiva ara, però, està esbiaixada; i les allargassades i les encongides i les estàtiques em llisquen d'entre els dits o se m'enganxen com a suor humida sense una lògica plausible. A l'atzar.
Els rellotgers suïssos i alemanys del segle XIX eren uns catxondos, i per això a l'hora de construïr una maquinària perfecta per comptar el temps, hi afegien un cartellet que hi resava "Tempus fugit", perquè tothom sabés que sí, que ells eren molt meticulosos amb tot, però en el fons estaven prenent el pèl a tothom i el temps s'escapava de manera aleatòria per entre les manetes dels bracketts.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campbell |
mmm... un parell de cosetes
Thursday, October 25th 2012, 6:14 PM
Primer de tot, el pensament profund número 2 encara és llunyà, perquè continuo extenuat d'ençà del número 1.
Segon de tot, com diu el tiet de l'Spiderman, tot gran poder comporta una gran responsabilitat, per això aquest poder no hauria de ser en mans de qualsevol. Com tots els poders, vamos... I així ens va!
Tercer de tot, a mi Momo no em va agradar gens... Més que no agradarime va ser com una petita gran decepció, però això va a gustos també...
Quart de tot (i últim de tot, també), gràcies pels comentaris :p
|
|
Ellesmera |
cert
Wednesday, October 24th 2012, 2:25 PM
últimament (m'hauràs contagiat això dels pensaments profunds?), cada cop estic més convençuda que el temps no existeix, que tan sols és una percepció, una mena de miratge.
Fixa't! A mi (mestra), una hora de classe se'm fa curtíssima, mai em dóna temps a explicar-los tot el què voldria, ni a respondre totes les preguntes. En canvi, a alguns del alumnes, aquesta mateixa hora se'ls fa eterna, no hi ha manera que toqui el timbre.
|
|
MartinaH |
Mmm…
Wednesday, October 24th 2012, 10:45 AM
No sé, no sé… N’estàs segur de que voldries controlar el temps?
Vull dir que has de tenir en compte que el teu temps de vida és limitat. I si disposessis de la capacitat d’aturar-lo, avançar-lo, alentir-lo, etc., crec que correries varis riscs.
Per una banda el d’alterar el curs de la teva vida , si és que creus en el destí.
I per altra, donant-li més importància a uns moments que a uns altres, no donaries l’oportunitat als que per tu en aparença no ho són tant, per demostrar-t’ho. I potser així t’estaries perdent instants que podrien ser més que interessants i ves a saber si determinants per la teva vida.
No sé si m’explico. Ai, que ara em sembla que m’he perdut... XD
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
