| |
terrassec |
Estimo doncs Existeixo
Monday, October 22nd 2012, 12:44 PM
Sense estimar, de la forma que sigui, no seriem persones.
Quant estimes, de veritat, ho dones tot o al menys ho tindries que donar.
Amb aquest donar-ho tot va afegit el risc de ser ferit o de ferir al altres, un risc que correm a cada instant de convivencia amb la persona estimada, i que enriqueix la relació dia rere dia.
De vegades diem, jo ho he dit, despres de ser ferit o inclus despres de ferir a algú, que no val la pena el dolor que se sent, que mai mes estimaria a ningú donan-t'ho tot, pero a voltes es impossible.
Si ESTIMES ha de ser fins a les últimes consequències, assumint tots els riscos i gaudint de tots els plaers que comporta.
La confiança, la comunicació plena, sense embuts, sense complexes, a cara descoberta fa que els riscos de ferir i de ser ferit siguin mes controlables.
Pero aixó també es una cosa que s'apren a base de cops, de caure i tornar-te a aixecar.
De vegades no sabem estimar, de vegades no ens saben estimar, un aprenentatge que ens dona la vida i que anem fent pas a pas.
Estimar i sentir-se estimat es meravellós.
|
 |
anima |
Ser ferit??
Sunday, October 21st 2012, 6:16 PM
Estimar ,en majuscula, ja és de per sí un regal. Poder sentir estimació cap a un altre, crec que es un sentiment sà i generós.
Però, realment , el que fereix el nostre ego és no sentir.nos correspostos. Necessitem donar i rebre. Alimentar aquest sentiment amb el retorn de la persona estimada.Si no és aixi, es debilita , s'estanca i al final acaba morint.
Les ferides dependran de les espectatives posades en una relació d'amor , de tal com les viu l'altre i de quina manera, aquest sentiment, ajuda a creixer o evolucionar com a persona.
La por a ser ferits,ens paralitza molts cops, peró més doloros que la ferida , és no donar opció a SENTIR.
|
|
montana |
difícil resposta...
Sunday, October 21st 2012, 6:42 AM
Costa confiar. El fet de no deixar-se anar o confiar plenament en una persona és el que fa que siguem sovint excessivament cauts o porucs, per la por a patir, a ser ferit. Si no rutlla sabem del segur que patirem.
No se sap al 100 % si topem amb una bona persona, no se sap si en cas que vagin maldades aquesta et farà la guitza, no se sap si funcionarà o et decebrà per qualsevol cosa, no se sap res de res fins que no passa un temps i cadascú necessita del seu particular per tenir això clar. No se sap res per que quan ens enamorem tenim una vena als ulls que ens ho impedeix.
Tot i així, tots tenim aquella intuïció, amb més o menys mesura, que ens diu que aquella persona és d'una manera o d'una altra.
Però, no per això hem de deixar de sentir i de gaudir dels moments, encara que ens guardem a la butxaca una petita reserva de "compte", per si de cas hem de patir poder tenir prou força per tornar-nos a aixecar.
Crec, que es pot estimar i no ser ferit quan la complicitat hi és, quan la franquesa existeix, quan no valen les disfresses, quan s'és igual al davant que al darrera, quan ens deixem conèixer, quan les llargues converses permeten expressar-nos tal i com som i permeten poder compartir tot allò que pensem... si la relació és de debò!
6q, és molt genèrica la pregunta... hi ha tantes respostes possibles!
|
|
6q |
Purpurina, traginer ...
Sunday, October 21st 2012, 4:23 AM
Sense menystenir el traginer a qui segueixo tots els seus blocs, que porten sempre a la reflexió, en aquesta ocasió, purpurina, crec que tens molta raó quan opines que si tractem amb bones persones, mai no hi ha un mal deliberat ni, molt menys, crueltat. Però gairebé segur que ens hi deixem "pels a la gatera", jajajajaja
|
|
purpurinaa |
Sempre pots ser ferit
Sunday, October 21st 2012, 3:52 AM
Si estimes, ets vulnerable, per que obres el cor a la persona estimada per que s'hi instal·li , i llavors , des de dins, sempre et pot fer mal.
Ara...aixo ens ha de fer por? aquest es un altre tema .
Hem de mirar a qui " deixem passar" : si es una mala persona, tenim tots els números per patir molt.
Però si es una bona persona, però per el que sigui, per el desenvolupament de la relació ens acaba fent mal...no serà amb crueltat , i segur que ens refarem . El cor emocional cicatritza millor que l'altre .
De tota manera ...una mica de patiment tampoc es dolent : tot ajuda a madurar , si no... acabaríem tots massa ensucrats , eh?
|
|
|
Contactes
Registra´t
1438 
18
