He obert el blog amb la intenció de penjar-hi una balada que em feia gràcia, però s'ha posat a ploure.
Hi ha una parra a la casa on soc, que em fa ombra a l'estiu. Cap a la tardor em regala un raïm dolç i gustós. A l'hivern abandona discretament les fulles i deixa passar l'escalforeta del sol. I ara que plou, sento la remor de l'aigua damunt els pàmpols. Quan varia una mica la intensitat del vent o de la pluja, va canviant i variant també el ritme i la melodies d'aquesta simfonia. No em convé dir que no tinc sort.
Per si no teniu la sort de poder sentir la pluja, (no hi ha color) poso l'enllaç de totes maneres.
La pluja a les meves terres fa olors de moltes intensitats. Predomina la de la terra eixuta acabada de remullar, al començament i després va canviant cap a l'olor que ve de les plantes de la vora, i un munt de coses més que ara no son del cas, com és ara els colors i la llum. Em volia referir als sons en aquesta entrada.
Gràcies i salut.