| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
HA MORT EL PALLASSO AMB MAMELLES.
 divendres 19/octubre/2012 - 07:28  660  5
Ha mort Sylvia Maria Kristel. No sé si el seu nom dirà res a gaire gent. Potser si escric que ha mort Emmanuelle, més gent la reconeixerà. Però el cert és que els personatges de ficció no moren, mentre que els que els han creat o els han interpretat, al néixer, tenen els dies comptats. Mors certa, hora incerta.
La Sylvia va dedicar els millors anys de la seva vida a encarnar Emmanuelle. L’èxit que va tenir fou espectacular, però ella, que era una dona intel•ligent, es menystenia i deia que era un pallasso amb mamelles. I somreia. Tenia un somrís i uns ulls bonics. I una mirada entre irònica i pícara.
Va fer – si no m’he descomptat – 11 pel•lícules dedicades a Emmanuelle. La sèrie Emmanuelle, ens duia un erotisme soft, ple de glamour i lleugerament morbós. Els personatges eren hedonistes que, per damunt de tot, fruïen dels plaers de la vida, especialment del sexe. No hi havia més però tampoc no hi havia menys.
El sexe d’Emmanuelle era un sexe persistent, lleugerament imaginatiu i gens turmentat. Els personatges no tenien problemes sexuals, ni practicaven un sexe rabiós i salvatge, ni queien rendits per el impuls de les passions. Tot era racionalista i cartesià a l’hora que alegre. Mozart i Haydn o millor Johan Strauss. Res a veure, per exemple, amb “El darrer tango a París” de Bertolucci en que, quan els amants forniquen, ho fam amb una desesperació brutal. Beethoven o Wagner.
La primera pel•lícula d’Emmanuel es va rodar l’any 1974. Jo tenia 12 anys i Franco encara era viu. No recordo quina edat devia tenir quan la vaig veure. Suposo que devia ser als 16 o 17, quan els diumenges peregrinava a veure pel•lícules eròtiques que m’ensenyessin que de debò les dones existien i que era possible fer l’amor amb elles. Per a mi això llavors era tant remot com el paradís bíblic.
Pel que llegeixo la vida de Sylvia ha estat difícil. Va patir abusos sexuals per part d’un client de l’hotel dels seus pares quan tenia 9 anys. No va acabar de pair bé l’ésser exclusivament un símbol eròtic i interpretar mil vegades les mateixes escenes i la mateixa pel•lícula. tampoc no va tenir sort amb les seves relacions amoroses: buscava sempre homes molt més grans que ella i finalment la cosa no anava bé. I va ser addicta al alcohol i a altres drogues. En gairebé tot, doncs, la vida de la Kristel sembla calcada de la Marylin Monroe ( Norma Jean ).
Molts dels mascles d’una certa edat – i àdhuc algunes femelles – deuen recordar l’escena de l’avió en que un passatger seu al costat de l’Emmanuelle començava a acaronar-la i ella responia a les seves carícies i s’ho muntaven mentre la majoria de passatgers dormien i d’altres feien de voyeurs.
Finalment, el dia 17 d’octubre del 2012 ha mort. Patia càncer de gola, pulmó i esòfag. A les televisions aquests dies no han posat cap pel•lícula seva per a retre-li un petit homenatge. Que hipòcrites que som!
Gràcies per totes les il•lusions que em vas donar de jove i descansa en pau!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
