s'ha mort un amic meu. Havíem compartit amb la colla d'adolescents moltes estones de triscar per les muntanyes, d'anar a pescar al riu (ell pescava peixos, jo els arbres del darrera provocant la seva indignació corresponent).
Era un professional de la cultura brillant. I, per damunt de tot, una gran persona.
Quan una persona t'ofereix amistat , d'entrada ...quin problema hi ha?
Es una relació que comença, com qualsevol altre . Per que aquesta amistat creixi caldrà que hi hagi compatibilitat .I si es donen les circumstàncies adequades , anirà creixent .
Si no es aixi...es pansirà i acabara en no res .
On hi ha perill?? Nomes si estem tant "necessitats " que la volem inflar falsament .
és veritat que hi ha gent moooolt desconfiada, potser massa i tot, no dic que s'hagi de confiar a la primera de canvi, però si tal com tu dius t'ofereixen amistat, no veig perquè desconfiar... amb lo maco que és quan notes que n'estàs fent una de nova.
Estar a la defensiva no és bo per començar qualsevol relació sigui del tipus que sigui... Hi ha persones que s'autosabotegen elles mateixes possibles relacions amb d'altres persones que segur que podrien arribar a ser ben maques...i és una pena. Potser no és només la por a rebre més òsties sinó que també potser pensen que no estaran a l'altura, por de fallar-li a l'altre en un moment donat, no ho sé...
Segurament m'aparto del fil que aportes però...
Ens hem tornat tan desconfiats (a base de rebre òsties; també cal dir-ho) que quan oferim amistat, hi ha qui no entén que sigui sense demanar res a canvi. Et diuen: "amics, per què?" Senyors! Ha d'haver un per què? Què se n'ha fet de l'amistat incondicional?
I després hi ha qui es queixa de soledat (i em refereixo a la buscada)...
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't