|
Sobre la passió...
dijous 18/octubre/2012 - 06:36 570 1
"I ara et diré una cosa, per si no ho sabies: l'amor, l'amor de debò, és sempre letal. No sé si m'explico:l'objectiu de l'amor no és la felicitat, l'idil.li, anar agafats de la mà, (fins que la mort ens separi), la passejada romàntica sota els til.lers florits, darrera els quals s'entreveu la llum somorta del fanal que il.lumina els porxos, fins que apareix la casa que t'acull amb l'abraçada de les seves flaires fresques... Això és la vida, no l'amor. L'amor és una flama més sinistra, més perillosa. Un dia s'encén el desig de conèixer aquesta passió devastadora. Sol passar quan un ja no vol per a ell mateix, quan no es busca l'amor per tornar-nos més sans, més tranquils, més satisfets, sinó que només és vol ser, plenament, encara que t'hi vagi la vida. Sol arribar molt tard i hi ha gent que no reconeixerà mai aquesta sensació... Són persones prudents; no les envejo. Després hi ha els golafres i els tafaners que es dediquen només a tastar totes les olles que els passen per davant... Són persones dignes de compassió. I encara hi ha els espavilats i segurs d'ells mateixos, són els lladregots de l'amor, que roben l'amor tan ràpids com llamps, que arrabassen una mica de tendresa i intimitat dels amagatalls secrets del cos i tot seguit fugen bavejant i rient amb malícia cap a la foscor per fondre's finalment en el caos de la multitud. Després hi ha els porucs i els cagadubtes, que ho calculen tot, tant en l'amor com en els negocis, que duen en una llibreta la comptabilitat dels venciments per als amors, i viuen segons un memoràndum precís. Aquests són la majoria; gent sorneguera i roïna. Però n'hi ha també que un dia comprenen què vol la vida de l'amor, per què la natura ha donat als homes aquest sentiment... ¿Ho ha fet pel nostre bé? La natura no és bondadosa. ¿Ens promet la felicitat...? La natura no necessita aquestes il.lusions humanes, simplement vol crear i destruir: és el seu deure. És cruel, perquè té un pla ben traçat, i és insensible, perquè el pla no té en compte l'ésser humà. La natura va donar la passió a l'home, però amb la condició que fos una passió absoluta, sense reserves."
La dona justa, Sándor Márai.
|