| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Alterego
|
|
| |
Amor, desamor i pumes...
 dimecres 17/octubre/2012 - 06:56  725  8
"No sabia quin pecat havia comès... Ara he trobat una traça, uns senyals, he parlat amb una persona que assegura que ha tingut un lligam més fort amb el meu marit que no pas jo.
Es va inclinar a la taula, escoltava, fumava.
-¿Vostè de debò creu que el record d'aquesta dona ha deixat una marca fatal en el cor del meu marit...? ¿És possible una cosa així? ¿Què és l'amor?
-Si us plau -digué amb amabilitat i una mica d'ironia-, jo només sóc un escriptor i un home. No sóc capaç de respondre preguntes tan difícils.
-¿Vostè creu que un sentiment d'amor es pot apoderar d'una ànima fins al punt d'incapacitar-la per estimar algú altre?
- Pot ser- va respondre amb prudència, rumiant-s'ho molt, tal com faria un bon metge que al llarg de la carrera ha vist de tot i no li agrada treure conclusions precipitades-. ¿Si he sentit mai res de semblant? Sí. ¿Sovint...? No pas.
-¿Què passa a l'ànima quan algú s'enamora? -li vaig preguntar, com una nena que va a l'escola.
-A l'ànima, no hi passa res -va contestar sense embuts.- Els sentiments no es manifesten a l'ànima. Segueixen un curs diferent. Però poden transvasar a l'ànima, tal com una rubinada nega la llera del riu.
-I una persona intel.ligent, assenyada, ¿pot aturar aquesta rubinada? -vaig preguntar.
-Senyora meva -contestà vivament-, aquesta és una qüestió força interessant. Hi he rumiat molt. I li he de dir que, fins a cert punt, és possible. Amb això vull dir que... la raó no pot posar en marxa ni aturar els sentiments. Però els pot regular. Els sentiments, quan es tornen un perill personal o fins i tot públic, es poden engarjolar en una gàbia.
-¿Com un puma..? -vaig fer inconscientment.
-Com un puma - digué, i arronsà les espatlles-.
Allí dins, el pobre sentiment comença a donar tombs, a rugir, a reganyar amb els ullals, a mossegar els barrots... però al final, esgotat, li cau el pèl i les dents,, envelleix, es torna trist i s'amanseix. Això sí que és possible... N'he vist algun cas. I sempre és obra de la raó. Es pot domesticar, amansir els sentiments. Però, és clar -continuà amb cautela- que no és bo obrir la porta de la gàbia abans d'hora. Perquè el puma en sortiria i, si no és encara prou dòcil, podria causar molts disgustos.
-Faci'm el favor d'explicar-m'ho més planerament -li vaig demanar.
-No sabria explicar-ho amb més senzillesa - confessà amb paciència-. Vostè voldria saber de mi si és possible aniquilar els sentiments per mitjà de la raó... A això li he de contestar rotundament que no: no, no ho és. Però, si li serveix de consol, li puc dir que els sentiments de vegades, en els casos més afortunats, es poden domar o atrofiar. Fixi's en mi. Jo he sobreviscut."
La dona justa, Sándor Márai.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
