El secretari general d'aquest sindicat és Tohil Delgado Conde. Té 28 anys, és llicenciat en Sociologia, però segueix representant als estudiants !?!
En Tohil va ser detingut en 2010 per agredir a diversos policies. Va tractar de fugir després d'intentar aparcar el seu cotxe copejant a diversos vehicles. Finalment va agafar a un dels agents pel coll i a un altre li va trencar el dit. Aquell dia va dormir en els calabossos de Moratalaz.
Ha liderat una campanya contra la repressió sindical dels treballadors de Mitsubishi a Veneçuela. Al 2008 es va integrar al corrent Marxista Internacional de Mèxic
A més dels 62.531 euros de subvenció en 2011, el "Sindicato de Estudiantes"
ha rebut:
-71.500 euros del Ministeri d'Educació (2010)
- 54.000 euros del Ministeri d'Igualtat (2010)
- 54.000 euros de l'Institut de la Juventut (2009)
- 42.719 euros del Ministeri d'Educació (2009)
- 14.950 euros del govern català (2009)
- 3.500 euros del govern català (2008)
- 9.971 euros del govern català (2005)
- 14.000 euros del govern gallec (2000)
Feu memòria i penseu qui hi havia als respectius governs aleshores. Bé, aquest senyor, en Tohil, i els seus adlateres són els que aixequen el galliner, li mengen el coco els nostres fill i pretenen convertir a "ninis" a un bon grapat d'estudiants durant aquesta setmana.
Val a dir que el "Sindicato d'Estudiantes" no és massa ben vist entre la resta de sindicats estudiantils de l'estat, per la seva manca de joc net en les manifestacions.
va ser publicada a l'ABC, un periòdic digne de lloança per la seva objectivitat, amant del catalanisme i de l'independentisme. Comenceu pels sindicats i acabareu ciriticant qualsevol crítica. Això em sona molt.
El jovent és fàcil de manipular... senyor, senyor. On viviu vosaltres?
Doncs ja ho tenim: eliminem en la nostra Arcàdia els sindicats, i guiem-ne el jovent envers el paradís postpujolista, liderat pel Zumosol i el convers Duran i Lleida. Així no tindran per què pensar.
Quin engendro de país voleu vosaltres?
També els vaig patir jo. Lo mes trist de tot es que ells acaben enquistats en.algun partit politic o sindicat per sempre mes, i mentre els nostres fills les psssaran putes ells viuran del cuento, aixo si, amb una semarreta del Che i una bufanda palestina com a indumentaria! Que lo de l'americana de pana no s'estila.
es per sucar-hi pa !!
Recordo la "foto robot" del personatge que has descrit : ja existien aquests especimens quan jo estudiava!
Suposo que a determinats personatges els es fàcil trobar el seu lloc en aquestes organitzacions. El jovent de per si es idealista i saberut, i per tant...molt fàcil de manipular .
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't