| |
Núria Espert
 divendres 12/octubre/2012 - 12:56  558  1
En una entrevista que li van fer a la televisió la Núria Espert va dir que no era creient. Jo tampoc ho sóc. A vegades penso que quan em mori, si m'he equivocat, em trobaré un senyor amb barba i cara d'emprenyat, amb els braços plegats i movent els dits d'una mà compassadament com si estigués tocant el tambor dient-me: "i ara què, eh?". Doncs bé, si em fot a l'infern i m'hi he de trobar a l’Espert (per descreguts, no per res més), ja hi estic d'acord.
Em vaig enamorar d'ella i ella em va fer estimar el teatre fa molts anys amb una Yerma que li vaig veure a Barcelona. M'ha quedat a la memòria aquella espècie de llit elàstic que cobria tot l'escenari i per el que es movia explicant la vida d'aquella dona que no podia tenir fills amb el seu home. A la meva adolescència li va impactar aquell drama explicat amb la força d'aquella actriu magnífica.
Més tard l'he tornat a veure al Lliure interpretant La Celestina. M'ha quedat pendent de veure-la en una de les obres que la van fer famosa: Medea.
Estava fantàstica a l’entrevista explicant coses de la seva vida, de com afrontar una representació amb un mal de panxa o una grip, de que un dels seus espais preferit és el seu llit, on li agrada llegir o veure la televisió. Parlava del seu home, l'Armando, amb un amor que ha perdurat malgrat que ell ja fa temps que va marxar.
Espero poder tornar a veure a l’Espert en alguna obra en aquest món abans de que ens trobem a l'infern.
|
Contactes
Registra´t
