| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de _Esparta_
|
|
| |
Una taxa per finançar TV3?
 dimarts 9/octubre/2012 - 11:06  766  11
Això ja és el colmo dels desproposits, sembla ser que el Govern de la Generaliat té entre les seves legítimes preocupacions el resoldre el problema de la financiació de TV3, que com tothom sap és un pou sense fons.
I dic que és el colmo dels desproposits perquè el problema té fàcil solució: privatitzar TV3 o bé reduir-ne la programació a quelcom raonable. El que no trobo bé és que s'hagi convertit TV3 en un entitat que dona feina a tots els actors i guionistes de Catalunya, actors que sempre són els mateixos, amb series que tret del context sempre expliquen les mateixes històries: El Cor de la Ciutat, La Riera, Gent del Barri.... més cansino no és pot ser.
Cal copiar el model americà, si una sèrie funciona el mercat la comprarà, sino no tenim per què pagar entre tots una producció que només veuen quatre gats (iaies i mestresses de casa sobretot).
Amb els meus impostos prefereixo finançar les universitats catalanes que facin I+D, o algun institut de recerca, no pas les sèries de sempre.
I si entre tots hem de finançar aquests actors i guinistes, trobo que també seria just finançar la meva feina, i la teva estimat lector, amb la taxa corresponent.
Crec en una televisió per a Catalunya, però no m'agrada en el que s'ha convertit TV3. En temps de crisi amb un canal ja en tenim més que suficient, si mes no jo.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Esparta_ |
A Persi
Wednesday, October 10th 2012, 3:39 AM
És cert que afirmar que TV3 genera un dèficit monstruos (això sempre és relatiu) sense presentar dades és fer demagògia, així que aquí presento les dades, en forma d'un fragment d'article aparegut en el diari El Punt arran de la Llei d'Estabilitat Pressupostària aprovada per l'Estat a principis d'any.
Entenc que pugui haver-hi gent resentida amb TV3, per diferents motius, des de laborals a ideològics, però no caiguem en la falacia d'atacar a aquestes persones per tal de rebatre el seu argument, que no és altre que afirmar una veritat com un temple: la CCMA genera un d'eficit monstruos.
Només un parell de dades:
- Al 2008 el govern català va assumir el deute històric de 1.047 milions de la CCAM
- El dèficit originat per la CCAM pel 2011 es va estimar en 4,6 milions d'euros al gener del 2011.
Insitetixo que en temps de crisi no ens podem permetre generar aquest dèficit. Cal reduïr despeses.
COPIA DEL FRAGMENT ARTICLE EL PUNT 21/04/12
------------------------- ------------------------- --------
El Consell de Ministres va obrir la porta, com ja havia anunciat al gener, a la privatització de les televisions autonòmiques per part dels governs de cada comunitat. La novetat del projecte de llei aprovat ahir –que tramitarà d'urgència el Congrés–és que obligarà les televisions autonòmiques que es mantinguin en mans públiques a regir-se pel principi d'estabilitat pressupostària; és a dir, no podran tenir dèficit.
Aquesta obligatorietat xoca amb els últims números de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Tot i que el 2008 el govern català va assumir el deute històric de 1.047 milions a canvi que no es produís més dèficit, la crisi –amb la consegüent davallada de la publicitat– ha fet que els últims anys no s'hagi pogut evitar tancar amb números negatius. Així, per exemple, el 2010 es va tancar amb un dèficit pressupostari de 7,1 milions d'euros. L'exercici del 2011, encara pendent d'auditoria, té una previsió, segons resposta parlamentària en l'última comissió de l'ens català a finals de gener, entorn dels 4,6 milions d'euros. L'anterior direcció de la CCMA va minimitzar el dèficit del 2011 argumentant que s'eixugaria aquest any quan s'executés la venda de diversos edificis valorats en 7 milions. En la dificultat de quadrar els números cal tenir en compte la progressiva reducció de l'aportació del govern, que aquest 2012 disminuirà un 13% més.
|
|
_Esparta_ |
Casatbusk
Tuesday, October 9th 2012, 1:02 PM
Merci per la teva aportació, desconeixia noms i cognoms, però ja sospitava que de TV3 en viuen un bon grapat d'aprofitats.
És ben trist haver de fer front a questa despesa mentre el Govern de la Generalitat s'ha permet el caprici de no fer front a les seves reponsabilitats en vers la Seguretat Social. Ara haurem de pagar 24 milions d'euros en concepte de racàrrec. I encara és més trist que anem de víctimes per la vida, això és com qui no paga una multa de transit i despres és queixa de que ha de pagar la multa i el recàrrec corresponent.
Jo sóc Convergent, però amb aquests espectacle lamentable deixarè de ser-ho, de fet ni tant sols em penso prendre la molestia d'anar a votar el 25N. A casa hi estaré millor, amb els meus, que d'aquesta collla no n'espero res, ni del PSC, PSEO, CiU, PP. ERC...etc..etc...etc...
Quina gran frustració ens espera despres del 25N..... ja ens podem anar preparant. Això sí, la taxa a TV3, i els peatges no ens els treurà ningú, hehehe.
Visca Catalunya, bé, el que en queda d'ella, gracies als nostres gestors, passats, presents i futurs.
|
|
casatbusk |
Tv3 un forat negre
Tuesday, October 9th 2012, 12:46 PM
Et passo un escrit del Salvador Sostres de data 13 de març de2012.
25 milions d'euros
El diari El País publicava ahir les xifres que de TV3 cobra cada productora i vet aquí que, en una mica més d’un any, la suma de diners que han rebut les empreses de diferents accionistes, columnistes i directors de l’Ara arriba a 25 milions d’euros. Els programes són els que tothom sap: Polònia, Crackòvia, Alguna pregunta més, El Convidat, El gran dictat, etcètera. Les xifres són hiperbòliques.
El que primer ens ha de fer reflexionar és que es tracta de programes i de presentadors que no vol ningú més, que no són al mercat, que cap cadena important no els reclama. En aquestes condicions, i en aquestes circumstàncies, és TV3 qui lliurement podria fixar els preus, uns preus a la baixa, perquè si aquests nois no treballessin a la televisió nacional de Catalunya no podrien treballar enlloc. Per tant, les astronòmiques xifres que tots ells cobren estan clarament fora de lloc, no estan justificades pel mercat i és ben bé que la directora de la casa ha decidit pagar-los perquè ella ha volgut una incomprensible quantitat de diners que no feia cap falta per tal de tenir-los treballant a TV3. D’això, a casa meva, se’n diu prevaricar.
El segon motiu de reflexió, sempre al voltant d’aquest intencionat malbaratament de diner públic, té relació amb el preu que pot costar fer aquests programes. La productora de l’Alguna pregunta més, per exemple, propietat de l’Antoni Bassas i del Carles Capdevila, s’embutxaca 3,1 milions d’euros l’any. Si prenem en consideració que les imatges són gratuïtes, quin és el cost real de preparar aquest programa? Amb tres becaris editant imatges n’hi ha ben bé prou. 3,1 milions d’euros resulten ser un preu absolutament desorbitat, molt per damunt del que costa el producte. Com a mínim el 80 per cent d’aquests diners van a parar a la butxaca del Capdevila i del Bassas, que si no fos per TV3 es fotrien de gana i demanarien caritat a les cantonades.
La productora del TONI SOLER s’endú gairebé 13 milions d’euros l’any per fer les brometes del Polònia, un programa pèssim que sempre que ha intentat fer les Espanyes ha fracassat estrepitosament. El Toni Soler és un altre cas d’home que no cal fer cap esforç econòmic per retenir-lo perquè no el vol ningú ni ha estat mai capaç de guanyar-se la vida com ara sense mamar com un paràsit de la teta pública. A Antena 3 féu figa i de Telecinco no li han telefonat mai. No sé si els catalans són conscients que cada Polònia costa aproximadament, sempre segons El País, un quart de milió d’euro. No sé si coneixent aquesta xifra les brometes faran a partir d’ara tanta gràcia. El que sí sé és que qui veritablement es fa un tip de riure amb el Polònia és en TONI SOLER, pensant en la pasta que ens aixeca a tots nosaltres, tan babaus. Quin tip de riure es deu fer, mentre els seus actorets fan l’imbècil i ensorren encara més el nivell del debat públic català.
Cada vegada que sentis la temptació de riure-li una gràcia al Polònia pensa en el Soler i en la seva tropa fotent-se de tu, rient-se de tu a la cara i aixecant-te la camisa i la cartera sense cap escrúpol mentre tu que ets un pobre desgraciat t’empasses el seu paperot d’estrassa.
Però de fons, encara n’hi ha que riuen molt més. Què tenen en comú el Bassas, el Soler, el Carles Capdevila, l’Albert Om o el Xavier Bosch? Què tenen en comú els 25 milions d’euros que cada any la Mònica Terribas manlleva de la caixa de TV3, que vol dir de la teva butxaca, per donar-los a les productores d’aquests senyors?
El que tenen en comú és que tots ells són accionistes del diari Ara, i que l’exconseller Tresserras, quan encara era al poder, va idear, amb la complicitat de la Mònica Terribas, aquesta descarada estratègia per “blanquejar” diner públic a fi i efecte que els seus receptors el fessin servir per invertir-lo en un projecte suposadament privat: ni el Bassas, ni l’Om, ni el Bosch ni el Soler treballen enlloc més que a TV3, i per tant els diners que han posat a l’Ara els han tret directament de les nostres butxaques. En el fons, tots som accionistes de l’Ara, tu i jo som accionistes de l’Ara, perquè l’exageradíssima suma de diners amb què Mònica Terribas ha pagat aquests programes és ben nostra.
El cercle es tanca quan sabem que al director Carles Capdevila, marit de l’Eva Piquer, que va jurar i perjurar que mai no escriuria a l’Ara mentre el seu marit en fos el director i que naturalment escriu a l’Ara tant com vol, ja sap que el proper mes de juny deixarà de ser director de l’Ara, i que en substitució, i per agrair-li els serveis prestats, hi posaran la Mònica Terribas, que ha estat, amb els nostres diners i gràcies a la nostra ingenuïtat, la principal patrocinadora del diari.
La presa de pèl és escandalosa. La pantomima del diari privat és una farsa com poques n’hem vist mai. Bé, no arriba a ser tan grossa com els diners que el govern de Convergència, directament i indirectament dóna a La Vanguardia, però quasi. La senyora Terribas, que tant es fa la íntegra, té la camisa bruta i està utilitzant els diners de TV3 per satisfer assumptes personals i per assegurar-se un futur a la direcció de l’Ara. Jo diria que això també ve tipificat al Codi Penal.
Personatges com el Xavier Bosch, que tan amics són de donar lliçons, accepten cobrar 5,2 milions d’euros l’any per aquell programa d’ortografia que presenta l’Òscar Dalmau i que no dic que sigui dolent, però sí que aquesta bossa de diners, no els val. El mateix Xavier Bosch que es va carregar l’Avui provocant amb el seu caprici que en fessin fora el Vicent Sanchis i que ens deixà d’herència el paquet invertit del Toni Cruanyes. El mateix Bosch que sempre abandona, que no dóna mai res, que tot el que toca ho taca o ho ensorra. Bosch, quina barra!
Després diuen que Espanya ens roba, però els principals carteristes els tenim a casa: ens enganyen agitant la senyera i només pensen en arrambar. La pròxima vegada que els vegis pensa en el que cada més ens estan aixecant. Si encara et queden ganes de riure és que ets ben bé de la broma, xaval.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
