| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de watashi
|
|
| |
poesia número ni me'n recordo
 dilluns 8/octubre/2012 - 05:14  1607  3
Qualsevol dia,
qualsevol nit.
qualsevol instant que passés amb tu al llit.
Aquella mirada de complicitat,
el alè més bonic que mai havia respirat.
Els teus cabells arrissats que t'aplegaven a la cintura,
no només ho dia jo, era cert que estaves fet un figura.
Em donaves un petó cada vegada que despertava
al teu costat, nua, sense roba encara.
Ho haviem fet plenament i jo mai em quedava satisfeta.
recorde que tu també em deies que jo era una meravella.
No va ser difícil enamorar-me,
ni tampoc acomodar-me
al teu punt de vista tant circumstancial
de fer les coses sense pensar
en el què diran.
M'agradava molt la teva forma d'actuar.
Per mi eres més que un amic, més que un amant
vas dir-me que al meu costat també et senties la mar de privilegiat.
m'agradaria repetir aquells moments
en què els nostres cors es juntàven
i viatjaven per tot arreu dels nostres òrgans interns.
Separar-se no gossaven,
volien que no pararem de simular de tenir fills fins no poder més.
Mig any va ser massa poc de temps per demostrar-te
que si te'n hagueres anat abans jo començara a cridar-te,
la meua ànima s'hagués mort, la falsedat d'il·lusionar-me
hagués vençut els meus sentiments i no t'hauria volgut menjar.
aquella nit vaig tenir un malson massa real.
em deixaves, el tumor es va apoderar
del teu cos, que mai més vaig poder menjar.
els meus ulls no paraven de plorar.
Ja no tenia ningú que em pogués abraçar.
plorava,
escoltava música i tornava a mirar
la teua camisa que em vares deixar.
No podia,
no estava preparada pel que em va succeïr.
Encara no puc,
encara ets viu, allà dintre del meu cor.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
