| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
PERÒ ALGÚ DUBTAVA DE L'ESPANYOLISME DE FELIPE GONZÁLEZ?
 dilluns 8/octubre/2012 - 09:08  499  2
Trobo un amic independentista al Mercat de Sant Antoni i anem a fer una cervesa. Em diu que està molt emprenyat perquè el Felipe González s’ha manifestat rotundament contra la independència de Catalunya. Coi. És que el Felipe González, el PSOE o el PSC alguna vegada s’han manifestat a favor de la independència de Catalunya? I ara no parlo de veus aïllades, sinó institucionalment. Que jo sàpiga, mai.
Tant el PSOE com el PP pertanyen a la oligarquia política espanyola. I la oligarquia política espanyola pertany per definició a la oligarquia espanyola. Esperar dels oligarques espanyols qualsevol mostra de simpatia envers el independentisme català és tocar campanes. Perquè ells compten amb el que aporta Catalunya a Espanya per omplir-se les butxaques. És molt simple.
Políticament, des d’aquí, tendim a diferenciar molt entre la gent del PP i la gent del PSOE. Ens obsedim per no voler recordar allò que deia Pla de que no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres i més – això ho afegeixo jo- quan del que és tracta és de Catalunya.
Pel que fa a Catalunya tant el PP són partits neofranquistes, partits que ens neguem en dret a decidir, que ens espolien i ens vexen. Els insults que rebem els catalans – com els de López Varas – no sempre venen de la dreta. Venen de tot arreu.
Com que Felipe González pertany a l’oligarquia espanyola no ens hauria d’estranyar gens que les seves paraules es posin al costat dels cardenals de la Conferència Episcopal Espanyola, de l’exèrcit, del Tribunals Surprem i Constitucional i de la jerarquia econòmico-financera espanyola. Tots són un.
I pensar que el PSOE, que és un partit de poder, no hi pertany és d’una ingenuïtat esborronadora.
Dit l’anterior, només em queden dir dues coses. Per a mi el senyor Felipe González no té cap legitimitat política. Durant el seu mandat es va practicar el terrorisme d’estat que va acabar amb Rafael Vera i José Barrionuevo a la presó. Ell se’n va salvar perquè era l’élit de l’élit i aquests mai pringuen. Però si es va empresonar al director general i al ministre sembla evident que al president de govern també li tocava.
La segona cosa és insistir –com ho fan els mitjans de comunicació internacionals i les institucions europees – que la independència o no de Catalunya només la podem decidir els catalans. Depèn de la força que tinguem. Si en tenim prou, el procés és inparable, si no en tenim prou, Espanya el pararà. Òbviament dir que Catalunya mai no serà independent el que pretén és desanimar-nos i fer minvar la nostra força.
Una de les coses que hauríem de fer és no deixar que els espanyols ens contaminin amb la seva estratègia. Anar a la nostra i convèncer Europa i el món dels avantatges de Catalunya com a estat independent. Amb Espanya ja negociarem el divorci quan arribi el moment.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
