La que no té mai por de ser valenta;
la que sap perdre i no demanar res;
la que ho veu tot amb la mirada lenta;
la que no ha combregat amb dues fes.
La que creu sense càlcul ni ironia;
la que calla quan no li surt el sí;
la que parla seguint la melodia
de no enganyar ni vendre ni ferir.
La que, si veu els ulls de la maldat,
amb llàgrimes es renta la mirada;
la que prega a la noble soledat
que a casa seva es trobi acompanyada.
La que arriba a l'edat dels desencat
amb arrugues al cor, però sense odi;
en el mirall del temps no s'ha fet gran
perquè el temps és el seu àngel custodi.
L'amant del nostre amor, la maternal,
si veu venir la vida amb fam dolenta,
si torna a udolar a prop el vent malalt,
que no tingui mai por de ser valenta.