|
Un regal d'algú pel Xat.Cat
dimarts 24/juny/2008 - 06:12 1608 3
Una persona m'ha enviat això i m'ha demanat que us ho passi i dediqui de part seva, amb tot el seu carinyo. És un text d'en Gabriel Gracía Márquez.
"Si per un instant em regalessin un tros de vida, aprofitaria aquest temps tot el que pogués.
Possiblement no diria tot el que penso, però en definitiva pensaria tot el que dic.
Donaria valor a les coses, no pel que valen, sinó pel que signifiquen.
Dormiria poc, somiaria més, entenc que per cada minut que tanquem els ulls, perdem 60 segons de llum.
Als homes els hi mostraria com s’equivoquen al pensar que deixen d’enamorar-se quan envelleixen, sense saber que envelleixen en el moment en que deixen d’enamorar-se.
He après moltes coses al llarg de la meva vida. He après que tothom vol viure al cim de la muntanya, sense saber que la veritable felicitat està en la forma de pujar-la.
He après que un home només té dret a mirar a un altre per sobre de l’esquena quan ha d’ajudar-lo a aixecar-se.
Si sabés que aquests són els últims minuts que et veig, et diria “t’estimo”, sense assumir tontament que ja ho saps.
Sempre hi ha un demà i la vida ens dóna una altra oportunitat per fer les coses bé, però si m’equivoco i avui és tot el que ens queda, m'agradaria dir-te quan t’estimo i que mai t’oblidaré.
Ningú té assegurat el demà, jove o vell. Avui pot ser l’últim cop que vegis als que t’estimes. Per això no esperis més, fes-ho avui, ja que si el demà no arriba mai, segurament lamentaràs el dia que no et vas prendre temps per un somriure, un petó, una abraçada i que vas estar massa ocupat per concedir un últim desig.
Tingues al que t’estimes aprop de tu, diga’ls-hi a cau d’orella tot el que els necessites, estima’ls i pren temps per dir “ho sento”, “perdona’m”, “Gràcies” …
Ningú et recordarà pels teus pensaments secrets sinó pel que realment els hi has demostrat."
Ara que ho repassava, se'm posa la pell de gallina. Dissabte va morir una mare jove de la nostra escola que deixa tres nenes de sis, tres i un any. Volien fer escola a casa i els darrers temps els havia passat amb les nenes a casa. M'ha vingut a la memòria...
Un petó a tothom.
|
|
|