| |
MIRA, SANCHO CATALUNYA TORNA A TOPAR AMB L'ESGLÉSIA...
 dijous 4/octubre/2012 - 07:29  582  3
Jo em vaig casar a la meva escola, La Salle Bonanova. I quan preparava la cerimònia vaig voler que en un moment o altre de la missa es sentís Els segadors o el Cant de la Senyera. Em van dir que no, que a l’església no s’hi anava a fer política i que catòlic vol dir universal. Això volia dir que,a molt aspirar, podríem cantar el Virolai, com així va ser. Em va saber greu, però ho vaig acceptar.
Ho vaig acceptar amb ràbia. Perquè l’església cada vegada que els capitostos l’han volgut utilitzar, aquí i arreu, l’han utilitzat. I no ja només hem de pensar en Franco entrant sota pali a Montserrat, sinó que podem pensar en quantes i quantes vegades ho han fet els reis ( quan teòricament, el rei ve a ser, des del punt de vista catòlic, tant ovella com jo ). En transmissions televisives jo no sé quantes vegades he sentit l’himne espanyol, però moltíssimes. Cada vegada que un jerarca polític espanyol va a l’església, sona.
La conseqüència d’això és simple: per a l’església no tots els catòlics són iguals, ni són iguals tots els himnes. Hi ha catòlics que són millors i hi ha catòlics que són pitjors (que ja tenen un peu a l’infern, per dir-ho d’alguna manera ). Hi ha himnes absolutament acceptables i himnes que no.
El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Mossèn Rouco Varela ja va muntar fa alguns anys una manifestació a Madrid contra la independència d’Euskadi i Catalunya. Jo em vaig quedar molt parat perquè el cardenal espanyol i espanyolista pretenia que els independentistes catalans érem pecadors pel fet de ser independentistes.
Coi.
Jo no sabia que estimar a Espanya per damunt de tots i a tots els espanyols com a mi mateix constés ni als 10 manaments, ni al sermó de la Muntanya, ni a cap catecisme, però és veu que sí. A veure si al final acabarà resultant que Jesús era de Madrid i ens ho han estat amagant fins ara.
Tot això ve a tomb de les declaracions del secretari de Rouco Varela i encarregat de la política informativa de la Conferència Episcopal Espanyola, el bisbe Martínez Camino.
El bisbe Martínez ha dit: “'Propostes polítiques encaminades a la desintegració unilateral de la unitat de l'antiga nació que és Espanya causa una gran inquietud als bisbes. Perquè aquesta posició no té en compte el conjunt del bé comú. No s'hi val tot “.
La primera cosa que hauria de recordar el bisbe Martínez és que ell és abans un capellà catòlic que no pas un espanyol. I, per tant, com a capellà catòlic, hauria de reconèixer que encara que l’església catalana deixés de formar part de l’església espanyola, continuaria formant part de l’església universal a les ordres de Roma.
Precisament perquè l’església catòlica catalana no pretén crear un cisma, farien bé el bisbe Martínez i els seus en no parlar de política des dels seus càrrecs institucionals i també de respectar els drets de tots els ciutadans a decidir en quin marc jurídic estatal volen conviure.
Fa gràcia que digui que “No s’hi val tot”. És veu que només contra Catalunya, sí.
Finalment, aquesta gent oblida que Jesús fou un gran lluitador per les llibertats individuals i col•lectives. I no només això, formava part d’un moviment d’alliberament nacional que menystenia els romans invasors. Qualsevol lectura dels Evangelis ho deixa claríssim. Per tant, és una gran contradicció dir que s’està a favor de Jesucrist i a l’hora manifestar-se reiteradament contra la llibertat i a favor de l’opresió. Es clar que a la història de l’església catòlica n’hi ha les que vulguis.
Per cert, l’abstenció dels bisbes catalans contra el text de Martínez Camino encara em sembla més vergonyosa que el que diuen els espanyolistes. Els bisbes catalans són pastors que no defensen les seves ovelles, recorden els antics fariseus i fan una horrible ferum d’hipòcrites.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
