|
CARTES ALS DIARIS I INDEPENDÈNCIA
dimarts 2/octubre/2012 - 05:50 426 1
M’agrada llegir les cartes dels lectors als diaris. Normalment són més breus i clares que molts articles. Avui La Vanguardia en publica dues en defensa de que Catalunya es quedi a Espanya.
La primera està escrita per un mataronà que diu que és més català que el Pujol, en Carod i el Laporta junts, però que Catalunya sempre ha sigut Espanya i sempre ho continuarà sent. És a dir, per a aquest home Espanya és quelcom metafÃsic i per tant metademocrà tic on ningú no hi té res a dir. I com que els seus valen per tres catalans diguem normals, encara menys.
La segona té un to més conciliador. L’escriu una senyora que diu que a ella li agrada el gazpacho i el pa amb tomà quet, Josep Pla i Cervantes, en Llach i Sabina, les sardanes i les sevillanes, etc... i ve a dir que això és indestriable. Jo no crec que la cultura d’aquesta senyora sigui només catalana i espanyola. Estic segur que menja macarrons, spaguetti i pizzes, per exemple ( cosa que deu voler dir que ens hem d’unir a Ità lia ), potser també li agraden Shakespeare, Dickens i Orwell ( i, per tant, ens hem d’unir a Anglaterra ); potser també li agrada el rock i el country ( i, per tant, ens hem d’unir als USA).
S’hauria d’entendre que el que fa la creació d’un nou estat és exclusivament crear un nou marc jurÃdic, que en el cas de Catalunya, per estar dins de l’UE, seria només relativament nou. Vull dir que suposo que un cop fossim independents crec que no hi hauria cap problema per a que ens continui agradant el gazpacho, Cervantes, Sabina i les sevillanes; de la mateixa manera que ara, tot i que pertanyem a estats diferents, ens agrada la cuina italiana, la literatura anglesa o la música dels USA.
|