| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
INDEPENDÈNCIA I DIVISIONS.
 dijous 27/setembre/2012 - 10:42  657  5
Hi ha arguments contra el referèndum d’autodeterminació que em semblen absolutament idiotes i vexatoris. N’hi ha d’altres, en canvi, que fan reflexionar. A mi m’interessen els que fan reflexionar. Perquè no és tracta de que els catalans ens barallem els uns contra els altres perquè sÃ, sinó que en aquest moment històric sapiguem el que ens convé, sapiguem ser lúcids destriant el gra de la palla.
Un dels arguments reiteratius i que em criden l’atenció és que la consulta d’autodeterminació suposarà la divisió entre els catalans. I consti que hi estic d’acord. El problema és que qualsevol consulta democrà tica reflexa una divisió entre els ciutadans. N’ hi ha d’unionistes i d’independentistes; n’hi ha de conservadors, de liberals, de democristians, de social-demòcrates, de socialistes i de comunistes; si tots els ciutadans pensessin i fossin igual no caldria fer cap tipus de votació, es a dir, la democrà cia no tindria sentit.
El problema que planteja la democrà cia és que els perdedors acceptin els resultats. Es a dir, una vegada el poble ha votat, aquell que ha perdut ha de reconèixer la seva derrota i ha de reconèixer la legitimitat del que ha guanyat. I això van tant per a les eleccions per a les institucions com per als referèndums. Per tant jo diria que la segona condició de la democrà cia és que els perdedors acceptin la majoria.
Catalunya no és un paÃs monolÃtic. No crec que ho sigui cap paÃs del món. I penso que això és bo i que això és enriqueix. Estic convençut que hi ha persones que defensen la unió amb Espanya perquè pensen que és el millor per a Catalunya, però el que no entenc és que em diguin que jo divideixo la societat catalana i ells no ho fan: per què no? Per què dic que el poble català – com un tot – te dret a decidir?
S’equivoca l’Albert Rivera al dir que molts catalans veiem Espanya com un pare i Catalunya com una mare i que és cruel que obliguem els ciutadans a triar. Això és demagògia barata. Aquà el que s’ha de mirar si ens convé estar amb Espanya o si no ens convé i tota la resta són romanços. La independència no farà que els pobles espanyols estiguin més lluny, ni trencarà els vincles sentimentals entre les persones.
Els catalans, votin el que votin, votaran per Catalunya. Per una Catalunya més lliure o per una Catalunya menys lliure. Jo no he sentit mai Espanya com a pare, ja m’ho sabran perdonar. Però entenc que hi ha molta gent d’aquà que l’hi pot sentir. No hi ha cap problema. Siguem lliures. No ens deixem acovardir. I, sobre tot, desempallegue-’nos de la demagògia.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
enki |
Pare i mare
Friday, September 28th 2012, 2:21 AM
El que dius del Ribera no ho havia sentit, però en certa manera si que son com a pare i mare, Espanya és el pare autoritari i masclista que s'impossa als fills per autoritat i no per lógica, que no deixa a la seva dona decidir ni quan sols s'enadona que ella té raó, pensa que com a cap de famÃlia és la seva opinió la que va a missa i punt.
La Mare Catalunya per contra, és la que té als seus fills més a favor perqué és la que els ha criat i la que ha passat més temps amb ells, la que els ha transmés la seva llengua i costums, i la que ens és més familiar.
Jo sóc pare de tres fills, sóc un pare actiu i sempre he ajudat a casa, però no tinc punt de comparació amb la meva dona en el que als fills es refereix, aixà que jo crec que els catalans majoritariament preferim a la "mare" que al "pare".
Potser m'influeix haver tingut un pare molt inflexible extremeny i una mare catalana amb un tarannà moderat, però, quasi sempre els fills preferim a la mare que al pare, és llei de vida.
|
|
_Esparta_ |
La Purpurina té raó...
Thursday, September 27th 2012, 12:16 PM
I és que quan els polÃtics apel·len als sentiments de les persones i aquestes estan mancades d'un esperit crÃtic llavors ja no hi ha espai pel debat, per l'intercanvi d'opinions, en definitiva per la comunicació sincera.
La demagogia és el mal d'aquest païs i només la podem combatre amb la raó, però per a raonar abans hem de saber interpretar la realitat, i per això és necessari un mÃnim de cultura, cosa que tampoc tenim.
Hi havia més capacitat de debat als anys 30 que actualment. En el nostre temps, apart de manca de cultura també hi ha manca de respecte en vers l'adversari (entés en el bon sentit de la paraula).
Reconec que sóc molt pessimista en aquest tema, però cada cop que escolto als qui confonen cultura (llegir alguna obra d'Homer, assistir a una representació d'Òpera, etc...) amb entreteniment (anar a l'últim concert del Justin Bieber, un pertit de fútbol, la última peli d'Spiderman, etc...) i es queixen de que la cultura és cara penso, carallot, agafa't una Odissea i sabras el que és cultura.
Tambe, avui en dia, amb la que ha plogut, no em canso d'escoltar qui és queixa dels diners que donarem a la Banca, collons, no donarem diners, sinó que serà un prèstec. Com no sabem la diferència entre un prèstec i una ajuda a fons perdut?
I com tot això moltes altres coses. Al final he arrivat a la conclussió que per a poder votar abans s'hauria de fer un test de competència, de cultura general, polÃtica i finançera. Potser llavors no tindriem cap dels problemes que tenim car la demagogia seria ben residual entre el discurs dels polÃtics.
Ho sento pel rotllo, però em venia de gust desfogar-me.....
|
|
purpurinaa |
Esclar ..
Thursday, September 27th 2012, 11:49 AM
A mi el que em fa mes por es que aquesta demagògia barata es filtre a molts sectors , i es difÃcil de argumentar-hi en contra .
Per que la gent sensible a la demagògia, no sol ser-ho a la lògica ni a les explicacions . M'agradaria tenir algú a les nostres files, capaç també de parlar aquests idioma...
Recordo la època del Felipe Gonzalez. Jo llavors treballava a una zona obrera . La gent tenia les seves pròpies opinions, i a vegades protestaven contra el govern .
Però quan venia el Guerra, al barri, feia un miting , i l'endemà semblaven tots zombies, insuflats d'un esperit que els feia veure-ho tot clar ...eufòrics, ja no tenien cap dubte.
Penso que contra aquesta manera de manipular les masses, els nostres arguments xocaran contra una pared.
Sembla que insuflin a la polÃtica "esperit futbolÃstic", de manera que la gent vota el Partit jugui be o malament, guanyi o perdi, per que es com "el seu equip de futbol"...i llavors pots anar a cantar Missa .
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
