Vistes les lamentables imatges que ens va deixar ahir de la obra bufa "25-S Asalta el Congreso" hom no pot fer altra cosa que contrastar-les amb el que va passar aquí l'11-S, i és que la manifestació demanant que Catalunya sigui un nou estat d'Europa no va tenir res a veure amb la d'ahir, la qual pretenia derrocar un govern escollit a les urnes democràticament.
Mentre que als violents del 25-S només els espera la mirada atònita dels democrates, la detenció i algun que altre cop de porra, als del 11-S, als que volem la independència de Catalunya pero no erem al carrer ens esperen i als que potser no volen ni una cosa ni l'altra, a tots nosaltres ens esperen unes eleccions plebiscitaries i potser despres un llarg camí per recorrer.
Dues maneres de fer les coses, democràtica la nostra i feixista la que van exercir a Madrid els del 25-S.
Que tot i les possibles frustracions que anirem patint espero que Catalunya sigui un referent a seguir de com fer les coses, referent en el que la violència no ha de tenir-hi cabuda.
És cert que són més un problema que una solució, i jo diría que més que espanyolistes són més aviat anarquistes ciutadans de l'univers i del que pugui haver-hi més enllà.
Hauriem d'enviar-los a l'illot de Perejil per a que es poguessin gaudir de la seva propia autarquia. Suposo que es passarien tot el dia reunits en assamblea o barallant-se els uns amb els altres fins arrivar a l'estat d'inanició.
Tens tota la raó company, aquells fets van ser tant o més lamentables que els viscuts ahir a Madrid. El que està clar és que jo mai m'he sentit representat per aquesta colla de bretols. Tots ens podem manifestar, però sense violència, car llavors hom perd tota legitimitat.
...aqui, a Catalunya, fà un any mig una serie de vàndals es van dedicar a agredir als parlamentaris, la imatge del president Mas arrivant al Parlament en helicòpter van donar una imatge patética que va donar la volta al mon.
Una sèrie de intelectuals de pà sucat amb oli encara van donar la rao als "indignats" i a atacar al conseller Puig..
I es que personatges indessitjables hi han ha tot arreu...
Jo sóc del parer que el caràcter, la fermesa i la determinació es va demostrar l'11-S. I ara en Mas, que ha demostrat ser una autèntic lider, els ensenya a les "forces braves" d'Espanya quina és la conseqüència de no dialogar. Catalunya potser patirà en molts sentits, però el patiment que espera a Espanya no està escrit.
Diuen que no es pot fer una truita sense trencar un ou, i nosaltres l'acabem de trencar. A veure si de tot això en surt una bona truita! nyam nyam!
la manera de fer nostre sempre ha sigut diferent.
Però no ens enganyem : això només ho valorem nosaltres , i ens ha portat en part, a ser considerats una mica "tous" per les forces braves de la península . que mai han entès la força del diàleg .
Espero que ara , a mes de seny, demostrem caràcter , fermesa i determinació .
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't