Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t'has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t'excites, te me'n vas darrera
un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.
el "regust de tu" no és regust de mort? "No sóc sinó la mà amb què palpeges"... brutal. Està posseït, sens dubte, per qui sigui que sigui. La poesia ens apropa, inclús si la interpretem de manera diferent. Aquí, potser, hi ha la gràcia... Gràcies, Martina i Traginer!
En un primer moment havia pensat en el tòpic de l’amor més enllà de la mort, com a tema principal del poema. I la imatges dels cucs en podria ser una clara referència.
Però quan l’autor afegeix -en un sopar fred- amaga cert sarcasme que afegit a d’altres retrets al llarg del poema, sembla que facin referència a una mena de sentiment de traïció; però que en cap moment implica la pèrdua de l’amor.
Però el que és ben cert és que, com tu dius, cadascú rep els mots de maneres diferents. I també és veritat que un dia te’n fas una idea; i a l’altra que el rellegeixes, en veus una totalment diferent.