|
CONTE INFANTIL (4)
dilluns 23/juny/2008 - 03:38 2323 1
EL CASTELL DELS DÉUS DELS QUATRE ELEMENTS (4)
Quan va arribar al poble feia molt de vent. A fora no hi havia ningú. L’home que ningú sabia com es deia va sentir la rialla d’un nen. Va mirar per la finestra d’una casa. Una àvia amb el seu nét s’escalfaven davant d’una llar de foc. Va trucar a la porta. El nen es va aixecar a obrir.
- Per què estàs tan content? -va demanar- No t’avorreixes?
- L’àvia m’explicava un conte. -va contestar el nen.
- Un conte? -va demanar l’home- Què és un conte?
- Guaita qui és! Per fi has tornat! –va dir l’àvia- Passa, que deus estar congelat! Quan bufa tant el vent ens quedem a casa, calentets a la vora del foc explicant històries pels nens. En diuen contes, i un d’ells és la teva aventura!
- Doncs quina aventura! Segueix fent mal temps! Em sembla que no he arreglat res! -va dir l’home a l’àvia.
- No, et preocupis home! Aquest darrer any el temps només ha canviat quatre vegades. Ja ens hi hem acostumat! -el va tranquil·litzar la iaia.
L’home va tornar a casa no gaire convençut, i es va passar tot l’any observant el temps. Al següent any, al veure que es tornava a repetir quatre vegades més, va saber que els déus s’havien posat d’acord. Per poder distingir els quatre temps diferents, li va posar nom a cadascun d’ells.
Així doncs, quan bufa tant el vent que fins i tot els arbres es queden sense fulles, estem a la Tardor. Després quan fa molt de fred i neva, en diem Hivern. Més tard creixen les flors i l’herba s’aixeca verda, és la Primavera. En acabat fa molta calor i els nens es banyen al riu, li diem estiu.
Des de llavors, el temps està ordenat en quatre estacions a l’any. I quan els nens s’avorreixen a la tardor o a l’hivern, alguns avis expliquen l’aventura d’aquell home que va parlar amb els déus dels quatre elements. De tant en tant, quan els déus no es posen d’acord, la gent que no sap el conte pensa que és culpa seva. Ningú sap com es deia. Però, des d’aquell dia, tothom el coneix com “L’home del temps”.
FI
Gràcies, espero que us hagi agradat.
Dedicat a l’Isaac, que tot just acaba d’arribar.
I també a la fan número 1 del conte, però em fa coseta dir el seu nom.
|