|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de 20Abril
|
|
|
No tots els divendres!!
divendres 21/setembre/2012 - 11:27 1470 8
Avui m'he escrit amb un amic. M'he adonat de moltes coses en la nostra conversa. La primera es que tot s'ha de dir, no es poc callar res, per mal que faci. Es l'única manera d'assentar basses o de deixar-les anar amb una pau total al cor. I les hem dit, i les hem entès i les hem acceptat.
No m'agrada quan la gent et deixa de parlar sense donar-te explicacions. Crec que tothom podem ser mínimament intel·ligents com per entendre les raons i acceptar-les. Es molt més senzill. I fa que no et quedin raconets d'aquells molestos, de preguntes sense respondre, de preguntes cap al silenci.
Avui es divendres, els que heu llegit algun divendres sabreu que per algun motiu hi ha un punt de nostàlgia els divendres per mi. Però avui he trobat un punt de comprensió i de tranquil·litat interior molt important.
Gràcies amic!!
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Capgros |
La saviesa popular diu el contrari
Friday, September 21st 2012, 12:29 PM
Jo no opino, deu me’n guard de portar la contraria a ningú, però des de petit he sentit a dir: "Val mes la que es calla, que no pas la que es diu" i també: "Som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis" i encara: Dient les veritats, es perden les amistats.
No m'imagino a algú dient, quan uns pares li ensenyen una criatura seva, lletja com un pecat, dient-los: Hòstia quin callo de criatura.
O dient, a la dona/home que et presenten, una impertinència, per veritat que sigui, en lloc de un compliment.
Encara que, si el que un vol es quedar-se sol a la vida, el millor camí es rajar-li a la cara a la gent, tot el que et passa pel cap.
O com es diu vulgarment: Engegar-les, com els ases els pets
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|