| |
Benvinguts/des al Pantà
 dilluns 17/setembre/2012 - 11:35  1312  3
Al fons del pantà sempre han sobreviscut, únicament, aquells animals que, lluny de cessar la seva lluita, han fet un últim i etern esforç per mantenir els seus ulls oberts. La resta, gairebé tots, van torçar el seu braç per unir-se al ramat. Per deixar-se portar pel corrent. Sense importar realment cap a on els portés aquesta marea. Fos quin fos el destí, sempre els va semblar un avenç. Encara que de vegades, gairebé sempre, aquesta marea els va arrossegar enlloc. Ni van escoltar les sirenes que anunciaven l'obertura de les comportes, ni els va importar perdre la vida en un salt d'aigua mortal. Després, silenci. Fang i foscor. Silenci.
Els dies s'han vestit sempre de nit al fons del pantà. I les nits de res. Mai van importar conceptes com temps o espai. Allà baix, en el profund d'aquell fang, tan sols les mirades atresoraven algun tipus de valor. La resta, tot, valia menys que res. S'aglutinaven cossos sense ànima. Es comptaven per milions els éssers sense vida. Obeint, cegament, aquell estúpid mantra que provenia del ramat. De la gola fosca i profunda del llop que tots portem dintre. Del ressò maleït que naixia al ventre d'aquell infern i que s'estenia, com la pólvora, per cada racó d'aquell pantà maleït i ferit de mort.
El fons del pantà tenyeix tots els seus laments de fang. Procuren viure i morir en silenci perquè res del que allí succeeix arribi a la superfície. Allà dalt tan sols poden arribar els centenars de cossos morts que suren al pantà. L'aliment de tot tipus de bèsties carronyeres que esperen, ansioses, l'arribada d'un nou cadàver. Esperen, amb desig, l'arribada de l'hora de dinar. És la llei de l'oferta i la demanda que s'amaga, sempre, darrere del beneplàcit de la llei del silenci.
Ni la llum s'atreveix a travessar el pantà per il·luminar aquest fons. Dóna aquesta guerra per perduda molt abans que la sang arribi al riu. La llum també guarda silenci. I fa bé perquè també ho acabarà necessitant. La vida no és fàcil aquí dins. La mort tampoc ho serà. Seguim ancorats al més profund del fangal d'aquest pantà. Un pantà de llàgrimes en el qual tots hi participem.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
