I si resulta que Catalunya és independent, i tots estem molt cofois i orgullosos de tot allò aconseguit i després (com ja se n'ha parlat moltes vegades) venen els de la Vall d'Aran i diuen que es volen separar de Catalunya?
Els direm que no? Convertint-nos així en símils d'allò contra el que hem estat lluitant...
Els direm que sí? Només per no assemblar-nos als espanyols i creant un precedent que podria permetre que el país acabés convertit en dos-cents mini-estats...
No sé... no veig que cap de les dues solucions m'agradi...
no et posis nerviós, que ningú es menja el cap per collonades, com dius... ja sabem que tot té un procés lent i ferragós, només era una pregunta de ficció, no t'alteris XD
no tenim res i ja entreu en debats frustrants? Quines collonades...
S'haurà de treballar molt i molt per arribar a tenir la independència... o us penseu que els bàrbars de l'oest ens la donaran amb les mans (pensava a dir: cames) obertes?
No esmerceu més temps amb collonades... i treballeu pel demà: un Estat català lliure (ja saben que estarem condicionats a Europa i qui no ho pensi és que és tan ruc com els ecspanyols...)
1. Per a mi ser demòcrata és fonamental. Per tant si totes aquestes comarques es volessin independitzar jo no hi posaria cap pega. Vaja, es que penso que ningú no tindria cap legitimitat per a posar-els-hi cap pega.
2. És molt difícil que territoris que no són viables econòmicament vulguin la independència. No és lògic que la vulgui un carrer o un barri de Barcelona, Berga o el Penedès-Garraf perquè els seus interessos estan millor defensats en un marc jurídic més ampli. Però aquest marc jurídic més ampli no els hi pot ser imposat.
3. Cal recordar que al món hi ha forces micro-estats i que no funcionen precisament malament: em venen al cap Mònaco, Andorra, Linchestein ( o com s'escrigui ) etc...
Això que dius no te cap logica,mai Catalunya ha fet sentir a la Vall d'Aran com una colonia n'hi la discriminada amb res,que es exactement el que ha fet Espanya amb catalunya,presisament hi ha un fort sentiment de paisos catalans,no de espanyols,no cal buscar tres peus al gat n'hi treure les coses de context sudn.
el mes adequat seria crear un marc en el que tots els catalans ens sentíssim prou be com per que ningú volgués marxar . Es a dir , respectar les particularitats de les diferents zones, i no ofegar a ningú econòmicament.
No es cap avantatge estar sol. Només ho es si els que tens al costat no et veuen com a igual, si no com una colònia .
Si caiessim en els mateixos errors que Espanya , possiblement voldrien marxar
Saps que jo, també hi he pensat més d'una vegada? I tampoc no sé que seria el més correcte...
Persi, sé que ets molt politicament correcte , però les qüestions d'estat no es destaquen precisament pel que els agradi als altres , sino el que beneficía a una majoria , en el millor dels casos.
els diem que si, cap problema. Nosaltres que sí que som demòcrates no posem cap traba.
I després els de les Terres de l'Ebre diuen el mateix. I després la república independent de la mancomunitat Penedés-Garraf. I després... fins a tornar a ser un país de comtats i comtadets, però sense comtes.