| |
Crònica molt subjectiva de la Diada: 1, la vigília
 dimecres 12/setembre/2012 - 04:11  1317  0
Com a membre del nucli de «Gent de la Terra», ja sé que la Diada és una mena de sinònim d’esgotament físic.
Ja sabia que no podria participar directament —vull dir desfilant— a la Manifestació, feines i horaris ineludibles a la «Mostra d’Entitats dels Països Catalans» m’ho impedirien. Però havia calculat —i vaig encertar— que la Manifestació vindria a mi, o sigui que m’hi podeu comptar, i no precisament en el «Sector Duran Pacte Fiscal Guai»
L’esforç final va començar el dia 10 pel matí, lluny ja quedaven innombrables reunions i sessions de feina preparant material elèctric o repassant tendals i altres minúcies logístiques. El vespre del 9 al 10, amb els nervis no havia dormit gaire, però finalment va arribar l’hora d’anar a buscar els embotits, el formatge i els tomàtecs que havíem encarregat per fer entrepans.
A les 10 del matí era sota l’Arc de Triomf amb les bosses per posar a un dels camions frigorífics que acabaven d’arribar.
El primer muntatge d’un tendal gran per a VilaWeb, de 6×6 metres que havíem comprat l’any passat i que va venir sense full d’instruccions, un fracàs. L’any passat, en l’atabalament final de la Mostra, en plegar-lo vam perdre o confondre algun dels ferros, i va ser impossible de muntar. Inversió segurament perduda, però cal buscar un substitut i recursos no ens en manquen, hi posem un tendal de 4×8 metres que ja va fer el pes.
Aleshores ens arriba la plataforma elevadora que emprem per a posar els cables que permetran hissar l’estelada gegant sota l’Arc. Aquest any la configuració de la Mostra hem decidit que sigui diferent i que el poble pugui passar per l’arc sota la senyera. El transportista ens dona unes instruccions sobre com funciona, i entre un company i jo —potser els dos que no tenim vertigen— ens hi enfilem fins uns 12 metres amb les cordes. Tot i que no condueixo gaire, sí vaig dur la plataforma, i la vaig “aparcar” a un parell de centímetres de cadascuna de les parets de l'arc en una sola maniobra, ratificant la meva idea que un joystic és molt millor per conduir que no pas un antiquat volant.
En baixar de la plataforma, el darrer graó queda a uns dos pams de terra… accident. Als 60 anys el cos ja no és el que era, i em rebrego un maluc que tinc lesionat des de fa uns mesos. Gairebé no puc caminar. Entre tots decidim que torno a casa, afortunadament ningú no és imprescindible, agafo un taxi i a pota ranca arribo a casa cap a la una del migdia. Ibuprofé, m’havia dit el metge per a la inflamació i el dolor, un cada vuit hores. Em vaig ficar al llit amb la idea de no moure la pota, però, naturalment, em vaig adormir.
A les 5, després d’haver dinat molt poc, és l’hora del tomàtec. Havia de preparar 10 litres de suc per a fer el pa am tomàtec dels entrepans d’una manera poc ortodoxa, però si més no ràpida. La filla i, al començament la dona, m’ajuden. I finalment en resulten tres grans pots plens de suc vermell de tomàtec, ja amb la sal i l’oli barrejats.
De manera ben sincronitzada, la meva dona que havia anat a buscar llibres i altres materials per tenir a la Mostra en la parada de la Fundació Randa-Xirinacs, em truca per l’intèrfon, i em baixa amb cotxe fins la mostra, on posem ràpidament el suc vermell a un camió frigorífic.
Exèrcits de voluntaris portaven des de les 4 de la tarda pre-muntant 140 tendals de 3×3 metres, els tres bars amb les seves neveres i barres, les carpes de conferències, les botigues…
En el quilòmetre de recorregut entre casa i el Passeig de Lluís Companys, compto 47 estelades als balcons, i en fotografia força.
No puc caminar gaire, però al menys, amb la medicació no em fa mal el maluc. Faig fotos i coordino voluntaris.
A les 8 de la tarda, el grup de la Passejada Històrica per la Barcelona del 1714 ja s’ha constituït. És una activitat més de la Mostra d’entitats, un historiador i uns músics amics la conduiran durant quasi tres hores, per molt que en el programa hàgim posat que son dues. Allí els esperem amb pastes seques, galetes variades cava 1714 i aigua fresca per abstemis i nens. Aquest any no han coincidit amb cap altre grup d’aquells que, quan veuen menjar i beure, ràpidament s’hi volen afegir.
Quan gairebé no queda res, apareix la meva dona que venia del Fossar de les Moreres, d’un acte del Memorial 1714 en homenatge a tres lluitadors per Catalunya morts els darrers anys com són Enric Garriga Trullols, Heribert Barrera i Lluís Maria Xirinacs. Teníem el cotxe allí, afortunadament i cap a les dotze ja érem a casa.
Cal, però, imprimir unes quantes paperetes verdes per a la Manifestació que ens han demanat els fills per a ells i els seus amics, buscar material i eines de darrera hora, contestar uns quants correus relatius a la Mostra de l’endemà, i fins i tot sopar una mica. Ja no recordo què. A les dues de la matinada ens vam ficar al llit. Jo fet un sac de nervis poso el despertador a les 6 del matí i a continuació em poso a donar voltes buscant una bona posició per a la cama dolenta.
…continuarà…
|
Contactes
Registra´t
