| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EL ROSSELL I EL BARÇA FAN LA DE RIURE
 diumenge 9/setembre/2012 - 07:02  545  2
Sembla una òpera de les d’abans. El president Mas es troba en la situació polÃtica catalana més compromesa des de que van afusellar el president Companys. Segur que pensa en el 6 d’octubre, segur que pensa que cal evitar de totes, totes que Barcelona torni a ser bombardejada ( cosa que els militars espanyols es el que volen, ja que porten no sé quants anys masturbant-se amb la idea ), segur que pensa que donar el pas endavant seria, si surt bé, l’alliberament de Catalunya, segur que pensa, de rebot, que si surt bé, esdevindrà una de les persones més importants de la nostra història i si surt malament podria estar a la garjola pel que li queda de vida o fins i tot ser assassinat (la constitució espanyola estableix la pena de mort per casos de guerra i obliga a l’exèrcit a defensar la integritat territorial ).
Ara, al costat del personatge èpic en que s’està convertint el president Mas, trobem el personatge bufonesc en que s’està convertint el president del Barça. Perquè resulta que en Rossell tampoc no anirà a la manifestació perquè vol respectar totes les sensibilitats del club. Cony! No anant-hi jo diria que només respecta les d’aquells socis o simpatitzants del Barça que no s’hi senten identificats. Com que la gran majoria de catalans es sentirà identificat amb aquesta manifestació, Rossell serà a la banda de la gran minoria.
És clar que si Rossell continua per aquest camà hi ha moltÃssimes coses al Barça que han de canviar. Per exemple, que el braçalet del capità sigui la senyera: hauria de ser de color blanc que és la fusió de tots els colors. I el speaker i l’himne del Barça haurien de ser en esperanto. Suposo que la samarreta ja ens va bé perquè representa els colors del cantó de Winterthur i no tenen res a veure amb nosaltres ( els colors de l’Espanyol són els de Roger de Llúria, ves per on ).
El més patètic de tot això és que jo crec que Rossell fa aquesta polÃtica anticatalanista per dos motius. La primera per distingir-se de Laporta que en aquest sentit – i en alguns més, tot i que d’altres coses les feia fatal – era infinitament millor que ell. I la segona per treure’s de sobre el seu pedigrà catalanista (son pare és un dels fundadors de Convergència ).
D’altra banda, com deia Vicent SanchÃs l’altre dia, aquest individu és pensa que en comptes de president del Barça és president de l’OTAN. I també això fa riure. Que no ets tant important home, que no ets el president Mas! Que pots dir que vas o que no vas a la manifestació perquè et dóna la gana i no passa absolutament res. Que està s fent la de riure, home!
L’independentisme català està creixent com una bola de neu. Duran i Unió s’han sentit desbordats. Els socialistes han perdut l’oremus i juguen a la puta i la Ramoneta del no però sÃ, de la mateixa manera que fins fa quatre dies ho feien els convergents amb el sà però no. Però no estaria de més fer una ullada als homes més representatius de la nostra societat civil per veure com actuen. Si no estan amb nosaltres, diguem que els hem de seduir
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
Pors atà viques
Sunday, September 9th 2012, 11:23 AM
Grà cies a persones com en Laporta i algunes altres, avui estem tots esperançats en les conseqüències massives de la manifestació del dia 11 de setembre i m'explicaré:
Tota la gentada que dimarts omplirem els carrers de Barcelona no s'ha afegit de cop i volta a la causa de l'independentisme. Molts dels que l'any 1977 cridà vem "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" ara cridarem "Independència".
Perquè aquest canvi?, doncs entre d'altres raons, (la crisi i l'espoli també han influït i molt), fa 35 anys, molts dels cridà vem que volÃem l'Estatut, ja ho érem d'independentistes, però si no la reclamà vem era perquè acabà vem de sortir de la nit fosca del franquisme i sabÃem que reclamar-lo era inútil i perillós. En aquells temps mai ens l'haguessin concedit la independència perquè segur que els militars haurien actuat... i en el nostre subconscient i sobretot en els dels nostres pares, estava molt fresca la memòria de la gent represaliada i fins i tot afusellada, alguns d'ells familiars, per ser independentistes. En una paraula, durant dècades, als independentistes ens ha fet por cridar públicament "Independència".
I perquè ara no?. Els motius són molts però n'hi ha un que lliga amb el teu article d'avui. Persones com l'Àngel Colom i la Pilar Rahola, abans, i fa poc en Joan Laporta, (el President més exitós que ha tingut mai el Barça), van parlar de la independència d'una manera desacomplexada i vam veure que no passava res, i de mica en mica, nosaltres també ens hem anat desacomplexant i perdent les pors atà viques fins el punt que d'aquà dos dies serem una gernació de persones que cridà rem pel Passeig de Grà cia "INDEPENDÈNCIA".
Això de salut i independència, m'agradat, Rasko.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
