| |
Quadre
 divendres 24/agost/2012 - 04:44  735  0
El dia, indecís,
no sap si renéixer o vèncer,
mentre tu i jo esdevenim
una sola persona
i el món sembla que deixi de girar
per uns instants,
quan les mirades es fusionen
expressant sense paraules,
vivint amb el cor ample.
I sento com si res més enllà
tingués color ni forma,
només m’arriba als sentits
una embriagadora olor de coco
que al tancar els ulls
viatja dins meu.
Però mires al cel i t’entristeixes,
sort que la música no abandona
aquests dos cossos
que junts desprenen
la deliciosa harmonia
de la felicitat,
dins un món
que sembla irreal.
Que no s’aturi la màgia
i que no davallin els somnis.
Que l’amor encengui la poesia
i els versos la nostra esperança.
Que els nostres peus
ens portin per cales màgiques,
indesxifrables,
i el temps ens abraci entre carrers empedrats,
fugint de realitats que ens acompanyen,
cercant noves imatges per passejar-hi
dins el nostre somni
que desitgem que mai s’acabi.
(Daniel Gili i Sílvia Alonso)
|
Contactes
Registra´t
