| |
La vella mort
 dijous 23/agost/2012 - 09:10  1222  4
En el camí, la terra humida, les flors grogues, l'aire tan pur, els raigs de sol que il·luminen el paisatge.
Però aquesta vella em persegueix, ho fa sempre, sempre esta prop meu. Amb les seues robes velles, draps de color negre.
Deixa'm en pau padrina!
Deixa'm fer tranquil·la el camí!
Que vols de jo? Que vols d'una pobra jove?
L'anciana s'apropa a mi amb un caminar costós tipic d'una padrina, la seua cara esquelètica em fa un gest de comprensió, les seues mans ossudes toquen la meua cara mes bé l'acaricien i de la seua boca com si fes anys, tal ves segles que no l'obrís de sobte l'obre, noto un alè pudent que deixa pas a la tremolosa veu, que diu: "Solament deixa'm acompanyar-te, l'aire continuara sent pur, el sol continuara brillant, les flors encara viuran perquè els teus bonics ulls puguin gaudir-los.
Solament permet que aquesta nefasta i decadent anciana t'acompanyi. Tu petita jove que m'has vist, solament et dic deixa que aquesta maleïda vella sigui amb tu".
L'anciana estén la seua mà per tocar la meua, la seua freda mà em desconcerta, però segueixo el camí al costat d'ella.
Possiblement estigui cansada, la mort també es cansa.
(Heura_36)
|
| |
|
Contactes
Registra´t
