|
Escenes estiuenques quotidianes
dimecres 22/agost/2012 - 05:18 1629 0
Aquest any m'ha hagut d'empasar tot l'Agost treballant i els inconvenients que porta.
Transport públic amb frequencia reduida, transbordaments al bus, pujar i baixar, aquesta calor que encara esta fent, que us he de dir jo .
Per agreujar-ho més encara, l'ùnic diari gratuit que encara reparteixen, aquest mes
no es publica , estan de vacances ( encara recordo quan t'en donaven 3 o 4 ) i
vulguis que no t'informaves i el viatge es feia més curt . Ara no, la gent es ditsreu com
pot. El telefons mòvils, tablets i llibres elèctronics estan a l'ordre del día. Hi ha qui juga, xateja i riu sol del que l'hi esta dient el interlocutor. Els dels llibres no aixequen el cap ni fan soroll al passar les pagines. Que passa ? , la gent ja no es mira , o amb
prou feines i normalment amb un aire displicent i no es gens estrany perque raons no
en falten amb tot aquest merder que estem visquent, atur , miseria, etc.
Hi ha qui dormisqueja perque no troba res millor a fer i confia en no passar-se de la seva estació de destí .
Aquests díes la meva distracció ha estat el mirar i observar a la gent. Tinc una deria
especial per les dones i les noies ( aprofito per demanar disculpes a una persona del xat que potser llegira això i em fotara una clatellada jaja ) i m'hi fixo força si cal . Veig dones joves, casades posiblement o emparellades, badallant de son o d'avorriment o les dues coses, quan fan això i no es tapen la boca ... penso " aixi de gran hauries d'obrir la boca per poguer-hi encabir i engolir la meva ti..la..." altres, noies més joves, que volen semblar més grans amb indumentaria fora de lloc, pintades exageradament com si fossin meuques ( pobres pares i mares ! ) a l'inrevès dones ja maduretes, que volen donar l'aparença d'una joventut que van deixar fa temps i que més aviat fan llàstima que altre cosa, d'altres que van de qualsevol manera, sense cuidar el més mínim detall, donant evidencia que s'han llevat amb el temps just per vestir-se, sense pentinar, altrament un especimen que sol ser escasejar molt, la típica noia o dona que sap que esta per sucar-hi pa en tots els sentits , que mostra generosament tots els seus atributs , sabedora de que tots els tius estarem com a babaus amb els ulls oberts com a plats sobre els seus pits i cuixes.. segur que em deixo algún arquetip, però vull finalitzar amb les meves preferencies que no es altra que la dona de mitjana edat, de vestir sobri i discret , natural amb un toc d'elegancia, sent ella mateixa, insinuant més que ensenyant el que no es pot veure, però que un s'en pot fer l'ideia, de formes generoses i mes aviat arrodonides, femenines , delicades i sensuals. Molt em temo que es una especie en vies d'extinció, però que jo he tingut la gran sort trobar-me amb un tresor d'aquests, que fa que sigui l'enveja d'amics i coneguts.
Crec que m'ha sortit força be aquest relat no ? molt refescant si més no .
|