|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de 20Abril
|
|
|
Podria ser jo...o tu...o la meva amiga.
dilluns 20/agost/2012 - 03:27 1559 10
Hi havia una vegada una dona que estava ferida per experiències antigues... amb un forat profund al mig del pit, un dia va trobar algú molt tendre que li va fer recuperar el somriure i l'alegria. Aquesta persona, aquest home, la va fer sentir i la va fer trobar moltes emocions que ni ella mateixa s'havia donat compte que li mancaven. L'electricitat brullava al voltant d'ells dos, cada mirada, cada petó, cada carícia era la demostració infinita de l'amor, tot i que ell mai va voler reconèixer res, ni una sola paraula que li demostrés el que tenia al més profund del cor. Tot i ser tan dolç, semblava que mantenia el seu cap fred a tot el que vivia, jo crec que s'enganyava a ell mateix, però el pitjor de tot es que també la va enganyava a ella sense voler. I ella que ja estava ferida es va deixar anar i es va enamorar novament sense veure el perill que això li suposava.
Un dia, ell va decidir acabar la relació, el motiu no es important, però jo penso que hi va haver un ingredient de covardia en aquesta decisió, però al cap i a la fi l'important es el fet de trencar, de trencar amb el que tenien, de trencar amb el que ella creia que tenien.
Va plorar rius, va plorar mars, va plorar totes les llàgrimes del cos fins que se li van assecar els ulls.
Ell havia sigut tendre, però al final covard i ella massa sensible, massa ferida i al final destrossada.
Ara ella desconfia... no vol saber res de ningú més... no vol que li tornin a trencar un cor que encara sagna. Ja li han trencat molts cops, i en cada embranzida el seu forat del pit s'ha fet més i més profund.
El problema es que jo ja no sé què dir-li:
Que ho ha d'acceptar, que el temps anirà guarint, que no tots els homes son uns covards. Però ella no escolta, diu que mai trobarà ningú prou valent perquè s'enamori d'ella de veritat i la faci enamorar, que la vulgui conquistar, que no existeix l'home que donaria tot per ella, que potser ella no s'ho mereix, i torna a plorar, tot i que se li van assecar els ulls fa temps, torna a plorar perquè la capacitat de les llàgrimes es infinita. Jo em limito a escoltar i a abraçar-la, i així deixem que passin les hores, els dies, el temps.
Necessito tornar a veure el seu somriure, el de la meva amiga. Es un somriure màgic, es un somriure que em fa sentir segura.
Estic patint per ella, perquè ella pateix.
PD. Existeixen els homes valents? els que s'enamoren de veritat? Noies!!! alguna coneix algú? Tot i que ara, la meva amiga no vol res de res de ningú (segons ella diu."mai més") tot i que jo sé que passarà un dia o un altre, però tinc curiositat, si existeixen de veritat aquest espècinem extrany de la natura...
PD2.No estic dient que els homes siguin insensibles, res més lluny d'això, però ella amb la seva tristor em fa dubtar de tot ara.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
20Abril |
escale
Monday, August 20th 2012, 7:12 AM
Tota la raó, no es pot generalitzar, ho sento. Però es que encara que no ho vulgui, m'influeix el seu estat d'ànim i la seva decepció... però com li he dit a l'Edna i tal i com diu en Traginer, primer ha de ser feliç per si mateixa, sino sempre serà una "enganxada" de l'estimació d'un altre, una dependent... Ojalà m'escolti i sobre tot, ojalà s'escolti a ella. Gracies, gracies pels vostres comentaris, ara tindré més arguments per ajudar!!
|
|
escale |
No es pot generelitsar mai!!
Monday, August 20th 2012, 6:00 AM
Hi ha homes covarts,homes valents,homes bons, homes dolents,i al mateix passa amb les dones,tendim a generelitsar però no tindria de ser així,no tothom és igual,sempre hi pot haver una altre oportunitat,una mala experiencia marca,però no es la fi de tot.Digues-li a la "teva amiga" que molts anims i que no es tenqui,mai se sap que ens depara el futur,una abraçada a totes dues!!!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|