|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de kimberlic
|
|
|
coses meves 3
dissabte 21/juny/2008 - 01:33 669 4
a nivell laboral estic evolucionant, pero... la veritat i com sempre estic una miqueta morta de por, el cas es que les mes haure de tragar aquestes pors, i rapid, perque la companyia no vol porugues.
i em dic a mi mateixa: ho faras molt be!, pero... en fi ja me'n surtiré.
anivell literari estic seca soc incapaç d'escriure res que valgui la pena, es com si ja hagues exprimit tot el que hi havia... aixi que haure de buscar nous camins per l'inspiració paralitzats tots els projectes, totes les idees en stand by...
guardo en un word el bloc de vida amb totes les vostres paraules, i les col.loco una a una en boli sobre el paper i res, será que no he estat capaç de trobar la que defineixi
la meva, batec, plaer, fill ego, m'heu escrit paraules amb un sentit complet magnifiques! moltisimes gracies, ah! les fulles dels arbres... imagino n passeig amb arbres desfullant-se al seu pas, l'espetec de les fulles seques, i un nou paratge per descobrir al final del cami, els tons rosats ocres i li.losos de la tardor i tu al final,
silenciós, en fi sembla que ja sento remor endins com desfila alguna paraula,
lo dit moltisimes gracies companys
reverencia japonesa.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Lauren |
somnis desats com un tresor
Saturday, June 21st 2008, 2:18 AM
Kimberlic, guapa:
tu vals molt, en tots el sentits, i ho saps! La por la tenim perquè ens manca l& #039;autoestima... però això no ens mena enlloc... Seca, tu? No, dona, impossible!
Deixa les idees en stand-by, com tu mateixa has dit molt bé. Només és un stand-by... per esperar un moment millor, en què se& #039;t passi l& #039;atac de por que ara mateix et paralitza!
Si n& #039;acabes d& #039;escriure ara mateix un, de poema, al teu bloc! Mira:
Ah, les fulles dels arbres:
imagino un passeig
amb arbres desfullant-se
al seu pas,
l& #039;espetec de les fulles seques.
I un nou paratge per descobrir
al final del camí,
els tons rosats i ocres i il·lusos
de tardor
i tu al final...
Només amb una petita omissió...
Mira quin poema més bell has escrit, però l& #039;havies fet en prosa...
Sgueix escrivint, kimberlic!!!
Una abraçada bv
en gran!!!
:D
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|