Entre el MNAC (el nebot del Narcís Serra, un tal Pepe que diu que cal canviar l'acrònim) i el CoNCA (ara va el Carles Duarte i comença amb altres diarrees mentals... pròpies d'un colonitzat amb Síndrome d'Estocolm)...
Literatura catalana és la que s'escriu en català... i prou de rucades... prou d'autocastigar-nos més... prou d'humiliar-nos més... prou d'estigmatitzar-nos més!
"Vull recordar-ne un, Joan Sales, que deia: "Em sento català senzillament com un albercoc se sent albercoc i no préssec". Construir la normalitat des d'una posició minoritària és molt complex. No fem el préssec, sisplau."
Conec el Carles Duarte i no tinc el més mínim dubte que, a més de ser un gran poeta, és una persona honesta, intel.ligent i patriota: què ha passat? Per què en aquests moments que sembla que avancem cap a la independència? Volen integrar els escriptors catalans en castellà a CiU? Volen tornar a fer el mateix ridícul que van fer amb el Leslie del Sírex, que tot i que és català de cap a peus i de la Barceloneta no en té ni punyetera idea del que és Catalunya?
de fet, la nostra situació no és res més que la conseqüència del que som: rucs. La bona educació i diplomàcia, tot portat a l'extrem, ens deriva a una hipocresia molt forta i autodestructiva. Quan direm prou? Als catalans ens falta sang freda!!!!
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't