|
JO NO ET CANTARÉ CATALUNYA
divendres 17/agost/2012 - 02:45 660 1
No et cantaré Catalunya
Amb rimes amariconades,
Ni lloaré els teus penjolls barats
De puta sotmesa.
Busca’t un altre poeta que et faci la gara – gara.
De fet ja tens una legió de poetes hipòcrites
Que et fan la gara – gara,
Que et diuen que estàs més bona que la Sharon Stone,
Que ets la més treballadora,
La més culta,
La més estalviadora,
La més democrà tica,
La més bella
I no sé quantes collonades més.
I mentre tu,
Amb el teu semblant idiota,
T’ho vas creient estúpidament
Mentre et foten per totes bandes.
No,
Perquè jo t’estimo seriosa i apassionadament,
Més que com a una dona o com a una mare,
Com a una filla que cal vetllar per a que es faci una dona lliure,
Per a que es faci una dona lliure entre les dones lliures,
Digues-li una pà tria lliure entre les pà tries lliures.
I ara ets a la garjola,
Pintada de la manera més risible,
Plena de greix perquè no et deixen bellugar-te,
Orgullosa del que volen que et sentis orgullosa els que no t’estimen
I els que, encara pitjor, t’estimen malament
I t’acaben d’espatllar a base d’enverinades lloances.
No, jo no et cantaré Catalunya
Amb rimes amariconades,
Ni lloaré els teus ridÃculs penjolls
De bijuteria barata,
No, res de tot això no faré,
El que faré serà assenyalar les teves ferides
I posaré a la nafra el dit
I et faré saber que ets presonera
I que et fan servir de puta
Els fills de puta que s’aprofiten de tu
I et van rient les grà cies.
|