| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bollycao
|
|
| |
l'amor en temps de crisi o com lligar sense un duro
 dissabte 11/agost/2012 - 11:30  1798  18
D'un temps ençà que penso cada cop més que els diners ens condicionen per a tot. Mentre que la teoria de que tots som iguals i bla bla està molt bé, la pràctica s'estavella com un trailer dels bombers anant a apagar un foc de l'Empordà.
Amb la crisi molts homes i dones separats d'entre 35 i 45 anys amb fills petits s'han quedat a l'atur i han hagut d'anar a viure amb els pares. Si compten que hagin de pagar pensió i hipoteca, quants diners els queda? siguem sincers, no és la millor de les situacions per trobar parella. Fins i tot un fet molt habitual com xatejar condiciona la forma de comunicar-se, en el xat no hi han olors, sorolls, colors, abraçades..
I és clar que es pot sortir i anar a passejar a la platja o a la muntanya, a veure una exposició o a sentir un concert que fins i tot ens sembla romantic però també ens agrada sortir a fer un viatget, de cap de setmana, a sopar, a ballar o al cine.. oi?
Em pregunto si els homes - i les dones . amb una bona posició econòmica lliguen més. Jo estic segura que si, que és molt dur lligar en temps de crisi..
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
ziol |
Home i pobre
Sunday, August 12th 2012, 12:12 AM
No m’he plantejat gaire el cas de les dones a l’entorn dels 40, però en el meu cas, home, quan en tenia entre 18 i 25 no tenia quasi un duro.
Coses de la vida, vaig descobrir el que en economia se’n diu la corba de Laffer. Resulta que el meu pare tenia una bona situació econòmica, però s’havia casat —quan jo tenia 7 anys— amb una dona que era un cas excepcional de garraperia. No només mai em van donar una assignació per les meves despeses, sinó que a partir de quan vaig entrar a la universitat —amb 17 anys— em va exigir que havia de treballar —per sort en aquella època era fàcil donant classes particulars— i donar-li el 75% del que guanyés per “contribuir”. Total, que en lloc d’agafar afició a treballar que és el que en la seva ment paranoica pensava, vaig decidir limitar les meves classes al mínim imprescindible per poder pagar el meu vici que era anar d’excursió un parell de vegades al mes. Res de cinema, de bars, restaurants, de sortir de nit. I als únics concerts que anava eren uns de música clàssica gratuïts que organitzaven dels de radio nacional.
I lligar?
Bé, gràcies.
Anant d’excursió, el que comptava davant les noies no era si els pagaves no sé què, comptava com et comportaves, si ajudaves en un moment difícil o cansat, si organitzaves un bon menjar ni que fos baratet. Mai no eren accions encaminades directament a lligar —sóc massa secundari per fer-ho—, ans més aviat accions encaminades a que em lliguessin elles. I funcionava. Naturalment que el fet d’haver arreplegat una tenda de dues places i un sac de dormir de “matrimoni” —el vaig construir a partir de dos sacs vells— també comptava.
I a ciutat?
Aprofitar les oportunitats. Per exemple, desprès d’una manifestació d’aquelles que els grisos —la policia nacional franquista— havien fet una massacre, quan ens trobàvem en la cita de seguretat per saber si havien detingut algú, mirava els ulls de la noia, i sovint veia que tenia ganes de fer-se passar els nervis. Aleshores, ens parlàvem amb la mirada, i sortíem discretament cap un local —amb dutxa i tot— del que tenia les claus i que només es feia servir els caps de setmana.
Bé, no sempre era desprès d’una manifestació, encara que aquella era una bona oportunitat. Després d’una conversa a la facultat, d’un examen, o d’una trobada casual, o al menys que semblés casual, que com he dit sóc molt secundari…
Total, sense un duro, home, però lligava. I mai no em vaig voler comparar amb els que sí tenien quartos, com el “guaperes” ric de la facultat, que sortia tres nits per setmana a la disco, i que un dia que es va emborratxar ens va confessar que lligava… un vegada cada mes o dos.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
