|
Un somni, un desig
dijous 9/agost/2012 - 03:40 1203 3
Vaig pujar la muntanya amb l'esperança de trobar-te al cim, tot era fosc encara no havia clarejat . Però a la creu que corona el pic mes alt hi havia un petit esser assegut sobre ella, tranquil com si res, amb els ulls tan negres com l'atzabeja, em mirava seré, era un follet. El vent humit mullava el meu cabell, la meua roba. El petit follet m'assenyalava i reia burleta. Per un instant vaig oblidar de buscar-te, solament desitjava riure amb el petit ésser. Em vaig apropar per tocar-ho i amb un gest sec em va negar el tacte, ja havia sortit el sol, amb els seus petits dits em va assenyalar l'horitzó, els núvols encara tocaven les muntanyes i la vall es veia tan profunda. Ens van mirar un cop mes i el seu somriure ho va dir tot: No busquis mes (Heura_36)
|