M'alegra molt constatar que passats dos anys llargs d'ençà de l'últim cop que em va vagar de passar per aquí, sóc viu encara.
Que no és poc.
No sé si els temps conviden a aquella mena de repòs físic i espritual que tant ens convé als humans: harmonia universal, concòrdia, pau i germanor. Qui sap si el món llisca serè per una mar planera.
M'arriscaré.
Vaig a fer un cop d'ull a la premsa. Després decidiré si em mantinc entre vosaltres o faig una esbandida a les benes, m'enfarcello de nou i retorno a la cripta.
Estigueu bonets.