| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bollycao
|
|
| |
EL RETORN DEL/ LA EX (cuidadinnnn)
 dilluns 6/agost/2012 - 02:06  1736  7
Jo sóc de les que pensen que els exs s'han de finiquitar. Si, així com sona. Finiquito, porta! bon vent i barca nova!. Si cal, eliminar tota prova del del.licte, especialment a les xarxes socials. Si només és canviar l'estat sentimental i passar de.. "amb una relació amb" ... a ... "és complicat?" (perquè ha de ser complicat? pregunto..) rai però costa més si s'ha fet el ridicul d'anar posant frases al mur com ara " Jordi! t'estimo" , " Jordi, bon dia carinyo, cada dia t'estimo més", "En Jordi i jo menjant pipes a Platja d'Aro", "Amb en Jordi fent cua al super", "Jordi, em fas taaaaaaaaaant feliç".. clar llavors ja costa més.. perque molta gent sembla obsessionada en que tothom s'enteri que posseeix algú a tota costa i diries que els preocupa més això que la relació en sí, com si fent-la pública, es reafirmés. Quasi que ara ja no es presenta el xicot als pares, ara es presenta a les xarxes socials que com és més asèptic i no has de dir res sembla que no tingui perill i en té i molt! Jo sóc de les que penso que ningú n'ha de fotre res i si li he de dir al meu xurri t'estimo (cas que en tingués un de xurri) li diria i punt, en la intimitat del llit o del whatsapp, segons el moment, però no cal anar escampant-ho. Ho trobo, en definitiva, una manca de seguretat. Una altra cosa és penjar una foto de tant en tant que tampoc cal tapar el noi amb un burca!!
Però bé, cas que s'hagi de finiquitar l'individu o individua, s'ha de fer ben fet. Sense deixar rastre. Perquè? doncs perque volem ser molt progres i pretendre que podem ser amics (cosa absurda en molts casos perque si no ha sigut capaç de ser un bon amant o un bon marit, què et fa pensar que serà un bon amic, eh?) però a la pràctica això no és així tret de comptades ocasions i al cap del temps quan ja has canviat de mòbil i ja no tens el telèfon ni aquells sms que us vau enviar ni les fotos estirats pel terra dient-vos tonteries.
Perquè què passa si no es fa? doncs que inexorablement tard o d'hora, i mes d'hora que tard, es produeix el retorn de l'ex que seguint la llei de Murphy acostuma a fer acte de presència en el moment més inoportú que és just quan estàs amb un moment fluixet o la mar de bé amb una altra parella, moments ambdós crítics.
I com? tot va començar amb un discret "Me gusta" al Facebook de la Mari, seguit d'un comentari inocent tipus " ja veig que com cada any" d'ell, el seu ex, en Carles.. (comentari que exclou la resta de la humanitat que no sap de què va ni l'importa), llavors en Carles penja una foto i un dia li obre un xat, un altre el whatsap, una trucadeta per quedar i posar-nos al dia... i ella que va i li explica al Jordi i li diu .. "i tu que penses"..i clar som molt progres i tot això no ens ha d'afectar...És igual si parla tots els vespres amb l'ex a través del msn, si queden a fer cafè i després a sopar, no, en Jordi encara pensa q nosaltres som progres...
I un dia mentre ella xateja ell mira el facebook i veu un "Me gusta" de la seva ex i entra al seu mur i li deixa un "Com estàs" i al cap d'una estona ella entra al xat i li diu "hola" i quan la Mari li pregunta ell li diu.. "què passa, que no puc tenir amigues?, a ella ja la coneixia abans que a tu" i és clar, com li ha de dir que no, que a les dones no ens fa cap gràcia que els nostres homes tinguin amigues! tot i que som molt progres i no ho admetem i una estona més tard estant els dos al llit, la Mari i el Jordi, amb els seus smartphones escoltant la vida dels seus respectius exs que donen pel sac de forma progre i civilitzada però que donen pel sac. Tot per no finiquitar a temps!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
krispi |
Ni l'una ni l'altra
Tuesday, August 7th 2012, 2:23 AM
Què voleu que us digui, noies, no acabo d'estar d'acord amb cap de les dues, malgrat que sí que coincidim en alguns matisos.
Basant-me en la meva experiència, si parlem d'una relació amb certa durada que s'ha enquistat, si que podríem dir que s'ha de finiquitar, però com diu la Purpurina, a nivell emocional i sobretot, d'un/a mateix/a: buidar-se de tot dolor, ràbia, rencor... retrobar-se amb la persona més important, amb tu, aprendre a sentir-te bé de nou i, un cop que ja has fet un procés de depuració, intentar començar de nou amb una altra persona.
Temes, xarxes socials, whatsaps, etc., per descomptat que tot eliminat.
La típica frase "podríem ser amics" m'ha demostrat que encara comporta més mals entesos i discusions.
Només amb el pas dels anys i una bona predisposició, per part dels dos, és possible que hi hagi cert grau d'amistat, però no abans.
Tot i així, sóc de les que creu més aviat poc en les amistats recuperades d'un passat turbulent...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
