"No sóc res sense tu". Aquesta frase, breu i contundent, del nedador francès Fabien Gilot dedicada al seu avi, jueu i supervivent del camp d'extermini nazi d’Auschwitz, que es va morir el 2010, m'ha emocionant.
el meu avi ha estat a 9 presons i un camp de concentració, un per no dir dos perque la residència on l'han tancat contra la seva voluntat n'és un altre. Per a que no vagi a la porta a picar que l'obrin i el deixin sortir, l'han lligat a una cadira. Tot amb el consentiment de les seves filles que l'han deixat deshauciat i si torna a tenir una pneumònia han deixat escrit que no el duguin a l'hospital. Aquestes són les gràcies que donem als veterans de la guerra. Si tens un avi parla amb ell. Gràcies alterego pel link.
cada vegada hi ha menys convivència amb els iaios...
De causes n'hi ha moltes... i tots les sabem.
Avui en dia se n'aprofiten dels avis... i quan no són "necessaris" se'ls oblida... en una paraula: explotació... se'ls explota fins que ja no poden dir ni fava...
Ells ho fan molt a gust: però els més joves haurien de tenir en compte la seva edat... i físicament ja no són el que eren...
res ni ningú ens farà oblidar el que es va patir durant aquells anys, per molt que els polítics vulguin canviar, en aquest país i en molts d'altres, el contingut de l'assisgnatura d'història, ciutadania o com vulguin dir-ne
de que moltes vegades, la relació avi-net, pot ser molt entranyable.
Intento imaginar com podia haver influït en la personalitat de l'avi, el fet d'haver sobreviscut a Auschwitz... i de si aquesta influència havia facilitat una unió tant intensa amb el net. Ves a saber.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't