60... 70... 80... 90 kms/h... Tramuntana incontrolable d'estiu, infern calent.
Columnes de fum, cel de sang. L'eterna metàfora del foc i les cendres. El paradís es crema. Un paradís de somnis i enyorances. Flames altíssimes llepen els astres. De què serveix construir si, en un tres i no-res, tot se'n pot anar a la merda? S'apaga i revifa. Qui pot controlar els elements? Qui pot controlar el veí? Qui pot autocontrolar-se? No hi ha final ni principi... pena i delit... mort, por i esperança, la vida tota en definitiva.
Espanya se'n riu de nosaltres. Espanya se n'enrrecordarà de la gent tant lamentable que hi té dins seu.
En moments de dolor, com el que tenim... es inhumá riure's d'una desgracia cóm la que em estat visquen, la desolació que ens ha deixat, persones mortes...moltes amb cremades...hesctàres i hectares de bosc cremats...cases acabades en cendra...Persones i persones evaquades de casa seva...persones que no podien continuar el seu camí...Molt de dolor...El meu fill va tenir el foc aprop seu...va estar ajudant, amb branques d'olivera a apagar el foc......Vaig patir molt la nit del diumenge...molt !
Si riuen en un moment de tant intens dolor...es que no són humans...
Si riuen en un moment de tant intens dolor es que no són humans...
esta vist que a fora de aqui no ens entenen ni s,esforcan en fer.ho.. sense voler ells mateixos els espanyolitos ens avocan cada cop mes cap a la independencia.. junts am l,emporda i am tot lo que CATALUNYA significa per nosaltres. ara mes que maiii VISCA CATALUNYA LLIURE!