L'estiu és un temps molt agradable per trobar-se de nou amb llibres que ja t'han acompanyat altres cops i perquè -de vegades- cal recordar-los, o encara millor per arriscar-se a entrar en terra nova d'autors desconeguts i explorar-los sense cap mena de prejudici. Per això aquest estiu m'he proposat fer propaganda d'un autor que me l'estimo molt, Vicent Alonso, poeta i moltes coses més que el fan ser una persona molt interessant i molt atractiva. Aquí en teniu una altra mostra, un poema extret del llibre Albes d’enlloc de l'any 1985.
Com l’ombra clivellada d’una acàcia,
així el secret del nostre amor
ran d’una mar d’herois i de certesa.
I tanmateix, fidel
als límits mudadissos del fullam
i a les arrels vigoroses de l’estima.
Haurem de fer camí
per senderols ignots i albes d’enlloc
El dubte i el desig
empenyent-me
cap a tu.
Fràgil desig incert.
La teva presència,
la fugida
i l’esperança
del que no dius
i sento a la pell.
Vens i te’n vas
com el llenguatge
de les ones.
Remei Margarit. De la soledat i el desig, Edicions 62, Barcelona 1988
(L'he penjat més d'un cop, però es que m'encanta.)
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't