Ajaguda a l'herba sentia la respiració de la carretera on podia veure el fum que embolcallava una fàbrica propera. Assegurant-se que no està somiant, es va pessigar la galta, mig obrint els ulls va entreveure els llums de la casa d'un veí.
Poc a poc va prendre consciencia, sols un minut per concentrar-se i obrir els ulls.
El món es movia, ella es sentia atrapada dins del moviment, surava per sobre terra a la deriva olorava la gespa del pati. Es va sentir confortada... desprès de fugir durant anys per fi s’estava descobrint, sentint-se com la protagonista una pel•lícula de la que alhora estava gaudint.
Es podia moure en totes direccions i res ni ningú la podien aturar, ni tant sols ella mateixa....