|
Recomanacions per fer un brindis com cal...
dimecres 18/juliol/2012 - 03:53 615 2
Brindis.
Hi ha qui diu trincar, en comptes de brindar. Potser és una paraula més pura, però també més dura. Emparentada amb trencar. Els alemanys en diuen "trinken". ¿És allò de trencar la copa després de brindar? Però la intenció d'un brindis no ha de ser trencar copes, sinó un gest molt més constructiu: unir mirades. Precisament, la més delicada paraula "brindis" també prové de l'alemany, de l'expressió: Ich bring dir! Significa, bellament: "Tho ofereixo, aqui t'ho porto."
Si hem de brindar cara a cara - dues persones, o alguna més, no gaires- el procés ha de ser aquest: primer, que hi hagi els tres o quatres segons indispensables de silenci, així el brindis no serà un gest mecànic, sinó conscient; segon, alçar lentament la copa fins gairebé a l'altura dels nostres ulls, la lentitud és important, es tracta de trobar l'elegància del moviment del braç; tercer, mantenir la copa enlaire, immòbil, no al davant de la boca sinó lleugerament al costat de la cara; quart, és el moment de mirar als ulls la persona amb la qual volem brindar, amb un parell de segons n'hi ha prou, la immobilitat dóna més valor al temps; cinquè, en aquest moment és quan hem d'alçar una mica de res la copa, sense deixar de mirar els ulls, somriure sense obrir els llavis; i, finalment, encara sense deixar de mirar els ulls -tot això no dura més que quatre o cinc segons- ens acostem la copa als llavis, sempre, sempre, agafada per la tija, naturalment, i bevem. Però beure no és indispensable. Perquè el brindis com cal s'ha acabat quan hem començat a abaixar la copa.
(...) Compartir una mirada sempre és millor que compartir un soroll.
I la festa segueix, Josep M. Espinàs.
Bon brindis!
|