| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de sudn
|
|
| |
Carta a un (semi)desconegut
 diumenge 15/juliol/2012 - 04:48  1800  7
Me n'he adonat de cop i volta i ho he vist molt clar...
Ahir a la nit em vaig adonar per sorpresa que porto tota la vida sense saber que t'estava esperant a tu. Ho feia, però no ho sabia...
M'he passat pràcticament tota la nit desperta donant-hi voltes a estones, i he arribat a la conclusió que, de moment, ja m'ha estat bé. Ara, que sé que ets tu a qui he esperat des de sempre (i el fet de saber-ho, fa l'espera un pèl més dura) estic més tranquil·la, com si ja hagués trobat el sentit de la vida, com si ja sabés quin és el meu objectiu o la meva missió en aquest planeta. Continuaré esperant, quin remei... però no esperaré a que facis cap pas, no ho vull. No et demanaré res, que no cal. No et diré el que has de fer o el que no, perquè no ho sé. No et diré que passis la resta de la teva vida acompanyant la resta de la meva vida, és massa dramàtic. No et diré que el regust del teu últim petó em sembla exhaurit, com si fes mil anys de l'últim xoc de llavis, quan tansols fa dos dies. No et diré tampoc, perquè tendeixo a ser poc ditiràmbica, que ets com un sol de matí, que fa llum i no crema, ni que ets el millor dels millors dins la rehòstia, perquè encara em queda un pèl d'orgull, com una torreta que ha resistit l'atac al castell i s'alça dreta, enmig de les runes de la resta de muralles, confessant amb boca petita, serrant les dents i amb un somiure triomfant "amb mi no heu pogut... sóc massa forta!".
Només et diré, perquè si no ho fes me'n penediria tota la vida, que t'estimo. Però d'una manera tan plena, que no em cal ser corresposta. Que sóc feliç estimant-te, i que, ara que sé que ets tu el tot, ja no et necessito tot.
En tinc prou amb tastar-te i olorar la teva absència per saber que en algun moment tot tornarà a lloc.
Són tres quarts d'onze... potser ja és hora d'anar a dormir, ara que per fi sé el que sento i el que sóc i el qui ets i el que espero, he estat capaç de sortir de festa lliurement, divertir-me i tornar-me boja com feia anys que no ho feia.
Gràcies per deixar-me estimar-te i així sentir-me, per primer cop en molt de temps, absolutament lliure :)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sudn |
a veure...
Sunday, July 15th 2012, 11:52 AM
cap problema, marilis ;)
espero que si, purpurinaa, espero que molt de temps.
bollycao, em sembla que no m'has entés (i no és el primer cop), no he parlat d'atontament en cap moment, i menys de dependència, al contrari, que ara em sento més alliberada que mai. Perquè sé a què m'exposo, i quins són els riscos i les avantatges. I ara jo decideixo que faig amb la meva vida, per això sóc més lliure.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
