| |
ma mare
 dimecres 18/juny/2008 - 06:33  1606  2
Avui ma mare ha vingut cansada de treballar, com de costum, 12 hores curteixen molt, és una dona lluitadora i treballadora, sempre ha fet tot el posible perquè sent una familia humil, tinguéssim la millor educació, ha intentat tapar-nos tota la obscuritat de la vida, ha volgut que creiéssim que la vida era maca, que viure valia la pena, però també ens ha mostrat la realitat, de la millor manera possible.
Amb el pas del temps m’ha demostrat que per mi serà una heroïna, una dona a seguir.
La vida li ha estat dura, difícil, pero ha anat a per totes endavant. Ens ha educat a la seva manera, una de les millors, ho ha donat tot per nosaltres..
Ara em sento impotent veient-la plorar, desesperada, intentant buscar solucions, trucant amics que ens puguin ajudar…
Avui els seus ulls no ploraven, m’he animat, m’ha comunicat la notícia que una amiga seva, una dona que treballava fa anys amb ella, ens dóna l’ajuda que necessitem per poder tirar endavant, de cop he vist brillar els seus ulls, però aquest cop era d’esperança.
En aquest mal temps m’he adonat que encara queda bona gent, molt bona, que intenten ajudar-te sigui com sigui … i això m’alegra.
M’alegra que encara que quasi tot sigui una merda hi hagi una mà per ajudar-te.
I ara mà dura, dubtes, reflexions, converses ....
Avui ma mare m’ha repetit que estaba aquí per nosaltres, les seves filles, per ella ja no hi seria, he intentat fer-li veure el que deia, però ho tenia molt clar… li he dit que no s’ha d’abandonar la lluitar, s’ha d’anar a per totes!, seguiré sent la seva columna més forta, aquella que l’ajuda a tirar endavant.
No l’abandonaré mai, m’ha cuidat com ningú, m’ha fet ser una petita dona, educada, amb respecte per altres .. però sobretot m’ha ensenyat a estimar , a tirar sempre endavant i a lluitar per tot allò que m’estimo .
Em sento la persona més feliç del món tenint-la al costat.
Un dia es complirà el meu somni … lluitaré x ell … veure-la aprop d’aquella utopia que li diuen felicitat.
|
| |
campaneta |
Em sento tant identificada...
Thursday, June 19th 2008, 8:30 AM
Hola odi,
No saps com entenc el que passa la teva mare i el que passeu vosaltres. Jo tambéhe hagut de pujar les meves filles sola, pencant tantes hores com podia per donar a les meves filles l& #039;unica herencia que els podre deixar, una bona educacio uns bons estudis.
Les meves filles son com tú, es desviuen per mi i em sap molt greu que el seu somni de veurem feliç de moment tampoc s& #039;ha complert.
Jo també les estimo més que res al mon, però la vida es dura, noia i a vegades et vindria de gust baixar del tren però, mai a la vida voldria que patissin per mi, per tant no ho contemplo.
No deixis mai d´estimar la mare, i si pots no la deixis sola gaire temps. Ella et necessita moltissim, tu ets la seva força per tirar endevant el seu dia a dia.
Un petó, maca
|
 |
|
Contactes
Registra´t
