No hi ha pitjor enemic per prendre una decisió que l'orgull.
Ens ennuvola la vista i ens puja a l'irreal cim de la possessió de la veritat. Prenem decisions precipitades, que en la solitud de la nostra habitació, amb la mirada perduda en el sostre, ens fan veure com hagués canviat una situació d'haver suavitzat una simple discussió.
Però per quant temps? En una relació es compleixen etapes. Amb el temps, tots evolucionem i tenim diferents necessitats. L'idíl•lic seria poder adaptar-nos amb la parella que tenim en aquests moments de canvi, que els dos evolucionéssim al mateix pas, però si no fem res, aquests camins es van separant a poc a poc, irremeiablement... Sort que el destí ens té preparades altres cruïlles.
Tots escollim: al llarg de la vida se´ns posen al davant: camins, ponts cruïlles... amb més o menys dificultats. Per aquests camins anem trobant persones amb les que fer un tram o més. Tots volem escollir el camí més còmode, el més planer el més satisfactori, l´ideal per les nostres necessitats, no sempre és així. Però hem de seguir avançant amb les mateixes il.lusions ( això sempre ) i empenta mai no podem fer-nos enrera i menys defallir. SE HACE CAMINO AL ANDAR q deia Machado.
i tan fàcil com seria no haver d'arribar-hi. Només les ganes de créixer com a persona.
La fixació al no-canvi, l'immobilisme per allò de "jo sóc així i sempre ho he estat" fa mal a un mateix i a qui voldria evolucionar amb tu.
I quan per fi optes per un altre camí és perquè no t'han deixat altre opció.
El destí de cadascú esta compost per molts camins, sendes, ponts, rierols, precipicis, llacunes i penya-segats. En ocasions trobem companys d'aquest viatge tan meravellós que ens ajuden a anar avançant malauradament per fisiologia única de cada ésser, com diu EDNA cadascú té el seu "ritme" i en moltes ocasions els camins de cadascú va en sentits contraris i tan sols t'acompanya per una etapa limitada, però el que no es pot fer es quedar-se parat massa estona que llavors es corre el perill d'estancar-se
fa el seu camí, amb el seu ritme, amb el seu tarannà i per tant no hi ha universals en aquest sentit. Ara, de cruïlles i nous camins... uff.. ja t'asseguro jo que n'hi ha! I s'aprèn caminant i ensopegant. No hi ha cap altra opció.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't