Soc la dona aigualida
3/4 parts de mi,
aigua,
mes de la meitat,
llágrima
si em mires als ulls
m'esbrines
no em miris
no em toquis
que el teu ale no rellisqui mai pels meus cabells,
qualsevol punt de conexió a la mateixa estança
podria provocar el vessament liquid del meu interior sobre tu
aleshores
no hi hauran branques on aferrar-te
ni bot salvavides
ni hermilles florescents
serem dos cossos
surant el l'aire
d'un espai infinit.
Oh, tu, que sentiments
per cada porus de la pell
traspues,
llàgrima perlada esdevens
si una mirada de l& #039;estimat
tenies.
De ses ales el frec tems,
tal volta amb ell
fugiries?
I horitzó enllà,
lliscant com una onada,
et perdries...
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't