aprendre a fingir (sí, recordo una vegada més que tinc 20anys)
dissabte 23/juny/2012 - 09:51 1908 7
tothom hem nascut una mica actors. en qualsevol situació que no ens parega adequada del tot, podem dissimular.... podem actuar. Quan eixa situació produeïx un dolor insuportable dis del nostre cor, el nostre cos i la nostra ment, i aprenem a fignir que no passe res , ens fem forts. I la fortalesa va creixent. Fins que un dia no necessitaràs amics per explicar-los què et passa, i aprendre a acceptar que hi han persones amb les que no calia que confiares. ALESHORES ENS FEM INMORTALS.
...en les que cal ser forts. Jo això ho entenc en el sentit de tirar endavant assumint (encara que sigui de mica en mica) el que està passant tant si és una enfermetat, una relació...
Quan passa alguna cosa així els amics són molt importants, molt. Davant d'algunes persones en les quals no tinguèssim confiança està clar que tots fingiriem, de fet la nostra vida i els nostres problemes són nostres i cadascú té tot el dret de compartir-ho amb qui consideri necessari. I també és el moment en què una persona pot descobrir qui són realment les seves amistats, fet que també pot ser molt dur i donar sorpreses. Però val la pensa saber amb qui realment es pot comptar.
El que mai recomanaria es tancar-se dins un mateix. Com han comentat els altres xateros no, això només et faria mal i en cap cas implica fortalesa...
@sudn: però al final del teu camí et dones compte de q hi ha molta gent amb qui no pots confiar i per a estar amb ells prefereixes estar sol.
@horabaixa: no ho havie observat des d'aquest punt de vista. però tot i això la persona forta no necessita comptar tant els seus problemes a altra gent com la persona dèbil que continuament està buscant ajuda.
@palma: no només em referisc a persones... una enfermetat no la pots perdonar...
quan colcu te falla es bo recordar que un tambe falla,que no es perfecte i que fins i tot un pot ser pitjor...aixo per una banda te buidara de rencor i per altre t'ensenyara a estar sempre ALERTA....com el cervol ....el lleo no a de cambiar la seva actitud perque es l'actitud que ell lliuramenrt tria tenir...es el cervol el que ha d'apredre a ser feliç mentres apren a fugir del perill...fins un punt que aprecia al lleo per el a apres.
apren i estima qui te vol mal perque ells t'ensenyen a caminar.
L'actitut que dius no et durà a fer-te fort , si no a fer-te dur. No és el mateix. Una persona forta no necessita fingir que no passa res: és prou forta per deixar que surtin els seus sentiments, compartir-ho amb els amics, esser conscient del mal que està patint i tot i així mantenir la pròpia autoestima. La persona dura necessita posar-se una cuirassa perquè res ni ningú pugui arribar-li.
jo penso que és més aviat el contrari. Enlloc d'immortal et fas eteri, perquè la reclusió en un mateix és una de les pitjors solucions possibles.
Em sembla que quan menys gent necessitem per creure'ns forts, quan no confiem en ningú, resulta que som més febles.
No ho entenc, per què fingir? Em sembla que és millor dir les coses clares si algú et fa mal, no val la pena fingir i passar-ho malament. Si et vas guardant el dolor i no el paeixes d'alguna manera t'acabarà fent mal, fins i tot et pot afectar a la salut. Els bons amics sempre són necessaris, però és cert que no fa falta patir per segons quines persones.
Una cosa és aprendre a afrontar que a la vida hi ha situacions difícils però guardar-se el dolor per un sol (i sobretot lo que deies de fingir) pot fer que et creïs una mena de cuirassa que potser no et serà d'ajuda més endavant, a l'hora d'obrir-te a d'altres persones.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't