| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Cheb
|
|
| |
Tsentse
 dimecres 18/juny/2008 - 11:14  1274  2
Fa un parells d'anys, el restaurant gallec on dinava a diari va ser traspassat a una famÃlia xinesa. Grà cies a Déu (són cristians, sinó hagués dit grà cies a Confuci, a Buda, o a qui fos) el menú de la carta no ha variat, bà sicament amanides i peixos. Després de dos anys de dinar de menú amb ells, ja sóc "amic" de la famÃlia i sovint, em conviden a olivetes o bombonets.
Clarament influenciat pel reportatge d'ahir nit al Canal 33 sobre el Tibet, i també per la meva experiència l'estiu passat al Tibet indi (on viuen milers d'exiliats, Dalai Lama inclòs), avui li he preguntat al fill de la famÃlia que fa de cambrer, el Tsentse (Pablo segons ell), què en pensava del problema del Tibet i m'ha contestat això:
"... mira, es un paÃs muy grande, pero son muy pocas personas. Unos diez mil. Estan muy atrasados y ni tan siquiera tiene un ejército para defenderse. El Tibet nos pertenece y con nuestros soldados evitaremos que paÃses como Estados Unidos lo ocupen y nos amenacen". I s'ha quedat tan ample.
El Tsentse té 18 anys acabats de fer. Porta 12 anys vivint a Barcelona i és cristià i orgullòs de ser-ho. Que al Tibet hi hagin més de 6 milions de persones, que va ser invaït militarment per la Xina, que se'ls segresta, tortura i assassina sistemà ticament, que se'l persegueixi i se li negui tot dret a expressar-se tant li és.
Potser a partir de demà quan em porti bombonets li diré que no, que grà cies, que jo sà tinc dret a decidir, no com els tibetans.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
